La Comissió Europea (CE) va presentar aquesta setmana una estratègia que pretén mobilitzar inversions públiques i privades per 50.000 milions d'euros per digitalitzar tots els àmbits de la indústria i impulsar tecnologies "prioritàries" com les xarxes mòbils 5G i la computació en el núvol. La iniciativa, presentada en una roda de premsa pel vicepresident de la CE i responsable del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip, i els comissaris d'Economia i Societat Digitals, Günther Oettinger, i de Recerca, Ciència i Innovació, Carles Moedas, busca la "transformació digital" de sectors tradicionals com la construcció, l'agroalimentació, el tèxtil i les pimes.

Per aconseguir aquest objectiu, la Comissió proposa harmonitzar estàndards en cinc àmbits prioritaris: les xarxes 5G, la computació en el núvol, l'Internet de les coses, les tecnologies de dades i la ciberseguretat. A més, demana cofinançar les proves i experimentació de tecnologies per accelerar l'establiment de normes, també a les associacions publico-privades.

Un altre pilar que la CE vol modernitzar és l'administració pública electrònica, i per això suggereix crear abans de final del 2017 una "passarel·la digital única" que ofereixi als usuaris informació, assistència i resolució de problemes entre Estats membres.

La CE va assegurar que interconnectarà tots els registres mercantils i d'insolvència i els connectarà amb el portal e-Justícia, que es convertirà en una finestreta única. Així mateix, ha d'establir un projecte pilot amb les administracions perquè les empreses només presentin una vegada els seus papers als poders públics en un país de la UE, fins i tot si actuen en altres estats membres.

Igualment, va afirmar que ajudarà els Estats membres de la UE a desenvolupar serveis transfronterers de sanitat electrònica (com receptes electròniques i historials clínics), i que accelerarà la transició a la contractació pública o la firma electròniques.

Dins d'aquests plans, la Comissió també crearà un "núvol europeu" que en un primer moment oferirà un entorn virtual perquè els 1,7 milions d'investigadors i 70 milions de professionals de la ciència i la tecnologia de la Unió emmagatzemin, gestionin, analitzin i reutilitzin dades de les seves investigacions, i que també s'obrirà a empreses, indústria i serveis públics.

La Comissió vol obrir per defecte el 2017 totes les dades científiques finançades per la UE, crear una iniciativa el 2018 per accelerar les tecnologies quàntiques i, d'aquí al 2020, desplegar una infraestructura a gran escala de computació i xarxes d'alt rendiment mitjançant l'adquisició de dos prototips de superordinadors i la creació d'un centre europeu de macrodades.

Necessitats de finançament

La CE calcula que la iniciativa de computació en núvol necessitarà 6.700 milions d'euros, dels quals 2.000 milions sortiran del pressupost comunitari i 4.700 milions, d'inversions públiques i privades en els propers cinc anys.

Per evitar la "fragmentació dels mercats" digitals a la UE, la CE va indicar que centrarà les inversions en les associacions publicoprivades de la UE i fomentarà les oportunitats que ofereixen el Pla d'Inversions i els Fons Estructurals i d'Inversió.

Més en concret, va anunciar que invertirà 500 milions d'euros en una xarxa paneuropea de "centres d'innovació digital" d'excel·lència tecnològica.

Una altra aposta per impulsar l'anomenat "Internet de les coses" serà establir projectes pilot a gran escala sobre ciutats i llars intel·ligents o els cotxes connectats.

En aquest context, la CE va assegurar que adoptarà una legislació que "doni suport a la lliure circulació de dades" i aclareixi la propietat de les dades generades pels sensors i els dispositius intel·ligents.