El bitllet de 500 euros ja no s'imprimirà a final del 2018 però continuarà sent legal

El BCE valora la "preocupació perquè aquest bitllet pugui facilitar activitats delictives"

07.05.2016 | 07:41
Actualment circulen gairebé 600 milions de bitllets de 500 euros

El bitllet de 500 euros deixarà de produir-se a final del 2018 però seguirà sent una forma de pagament legal, mantindrà sempre el seu valor i es podrà seguir usant per guardar efectiu, va decidir ahir el consell de govern del Banc Central Europeu (BCE).
L'entitat europea va informar que el consell de govern ha decidit interrompre permanentment la producció del bitllet de 500 euros i excloure'l de la nova sèrie de bitllets Europa. El BCE va dir que "té en consideració la preocupació perquè aquest bitllet pugui facilitar les activitats il·lícites". El bitllet de 500 euros es vincula amb el blanqueig de diners, les activitats il·lícites i l'economia submergida, per això qui està a favor de la seva desaparició espera que d'aquesta manera es redueixin totes aquestes activitats i el finançament del terrorisme, per exemple.
"L'emissió del bitllet de 500 euros s'interromprà a la fi del 2018, quan és previst que s'introdueixin els bitllets de 100 i 200 euros de la sèrie Europa", segons el BCE. Les altres denominacions des de 5 i fins a 200 euros es mantenen.
"En vista de la funció internacional de l'euro i l'estesa confiança en els seus bitllets, el bitllet de 500 euros seguirà sent legal i es pot continuar utilitzant com a forma de pagament i dipòsit de valor", va precisar el BCE.
L'Eurosistema, que és l'autoritat monetària de l'eurozona, i que és format pel BCE i els bancs centrals nacionals dels dinou països que comparteixen l'euro, ha de donar les passes necessàries per assegurar que hi hagi quantitats suficients de les altres denominacions. El bitllet de 500 euros, com altres denominacions de bitllets de la moneda europea, mantindrà sempre el seu valor i es pot canviar en els bancs centrals de l'Eurosistema per un període de temps il·limitat. Actualment hi ha en circulació gairebé 600 milions de bitllets de 500 euros.
Dins del consell de govern del BCE hi havia diferents opinions respecte a la conveniència que desaparegués el bitllet de 500 euros, però els ministres d'Economia i Finances europeus havien manifestat al BCE que calia examinar la prohibició de la seva circulació.
El president del BCE, Mario Draghi, va dir en una ocasió que "el bitllet de 500 euros és un instrument per a activitats il·legals" però el president del Bundesbank, Jens Weidmann, havia qüestionat que amb la seva desaparició es reduïssin les activitats criminals. El consell de govern necessitava només una majoria simple per aprovar la desaparició del bitllet morat imprès amb motius de l'arquitectura moderna del segle XX, de 160 per 82 mil·límetres, el més gran de tots. Alguns experts consideren que els criminals trobaran altres maneres de fer les seves activitats il·legals, per exemple amb la moneda digital Bitcoin.
Els bitllets de 500 euros són només el 3,2% dels 18.600 milions de bitllets d'euro en circulació, però representen el 30%, uns 290.000 milions d'euros, del valor total de tots els bitllets.
El president de l'Institut de Recerca Econòmica alemany (Ifo), Clemens Fuest, es va oposar a la seva desaparició perquè considera que "reduirà la confiança en el BCE i crearà la impressió que la principal raó per a la seva retirada és abaixar més els tipus d'interès". Els tipus d'interès negatius no tenen impacte en l'efectiu però sí en els comptes bancaris electrònics, va afegir Fuest. La desaparició del bitllet de 500 euros incrementarà el cost d'emmagatzematge de bitllets de denominacions més petites per a les caixes d'estalvi i els bancs, considera el president de l'Ifo. De les set denominacions de bitllets en euros, els més usats per a pagaments diaris són els de valor mitjà i baix, que generalment es dispensen a través de caixers automàtics i són els més falsificats.
A Alemanya hi ha una gran preferència per l'efectiu entre la població, que sol guardar quantitats de diners importants a casa. El 42% dels estalviadors alemanys guarda diners en efectiu a casa, sobretot a la nevera, segons un estudi de www.knip.de.
La quantitat mitjana d'efectiu que els alemanys guarden a casa és de 1.115 euros.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema