La patronal Foment del Treball ha entrat en el debat que en les últimes setmanes s'ha generat a Catalunya al voltant del salari mínim interprofessional (SMI), discussió en la qual també ha pres part, a banda dels sindicats majoritaris (UGT i CCOO), el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, que en una conferència a Barcelona proposava, fa uns quants dies, l'establiment d'un "salari mínim català". Puigdemont assenyalava la "disposició de la Generalitat a fer possible aquest model, que no és un desideràtum utòpic, sinó que es fa per dignitat".

D'altra banda, el secretari general de Treball, Afers Socials i Família, Josep Ginesta, va assenyalar que "el Consell de Relacions Laborals" és "el marc on treballarem, amb el consens dels agents socials i econòmics, per implementar un nou SMI de manera gradual i en els diferents àmbits". Encara que Catalunya no té competències sobre normativa laboral pròpia, Ginesta va explicar que "per salvar aquest obstacle el Govern treballarà en tres línies per aconseguir un SMI català, que, en correspondència amb l'Europa Social, hauria de ser de 13.260 euros anuals".

Foment precisa que les propostes fetes fins ara "formen part del debat polític", si bé no s'ha formulat cap plantejament "des d'un punt de vista tècnic en el qual els agents socials, sindicats i patronals analitzin conjuntament la fixació del SMI en funció de la productivitat del país per aconseguir un impacte positiu en la inflació i la competitivitat".

Argument electoral

Cal abordar aquesta qüestió "sense apriorismes ideològics", assenyala la patronal, i afegeix "sense la voluntat de transformar-lo en argument electoral que pogués provocar a mitjà termini un motiu més de frustració tant per als treballadors amb els salaris més baixos, com fins i tot també per a les empreses, fonamentalment les pimes".

En aquest context, l'organització empresarial recorda que "la fixació del SMI és una intervenció de l'Estat -la Generalitat de Catalunya no té avui competències en aquesta matèria- en l'economia, que fixa per llei un preu al factor treball, desvinculat del preu que es fixaria en un mercat laboral lliure".

A Europa, països com Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Itàlia, Àustria i Xipre no tenen salari mínim, recorden des de Foment del Treball. "I es dóna la circumstància que dels 22 que sí que el tenen fixat, és Espanya el que registra la proporció més baixa de treballadors (0,2%) vinculats al SMI, segons dades de l'OCDE", assenyalen.

Des del punt de vista de Foment, "en general s'observa que el salari mínim és referent en els països amb escassa incidència dels processos de negociació col·lectiva (Eslovènia o Lituània)". En canvi, a Espanya, recorda la patronal, el salari de referència "és el pactat en conveni col·lectiu, que és sempre molt superior al SMI i que integra, a més, els processos de negociació per sectors productius". Segons les dades de conveni col·lectiu registrat, més del 80% dels treballadors està vinculat per un conveni col·lectiu.

Per tot plegat, Foment del Treball entén que la voluntat de mantenir i incrementar el SMI respon ara a una determinació política, cosa que no hauria de ser contrària al fet que el procés per a la seva reformulació es gestioni mitjançant un procediment rigorós del context econòmic del país.

A continuació, la patronal fa una crítica: "ni les formacions polítiques que promouen el debat públic sobre el SMI, ni l'administració pública que hauria, si escau, d'aprovar la quantia del SMI han interpel·lat els agents socials a Catalunya sobre aquesta qüestió amb una proposta com a punt de partida. Entenem que tot i ser un tema amb poca incidència al nostre país, hauria de ser tractat i formulat amb el degut rigor".

En aquest context, els empresaris recorden que "els salaris poden ser elevats si augmenta la productivitat, però cal millorar l'educació, la formació professional, i la R+D+I, eixos fonamentals en els quals Catalunya avança, però en els quals encara queda camí per recórrer".

Foment del Treball mostra la seva "plena disposició" a contribuir des del diàleg i la negociació a la fixació del SMI proporcional i equilibrat a la realitat econòmica del nostre entorn, amb el propòsit d'ajudar "al creixement de l'economia i evitar la creixent desi- gualtat social, intensificada durant l'última dècada com a conseqüència de la severa crisi econòmica que ha patit Catalunya, Espanya i Europa".

"Com més ric i productiu és un país, es pot aplicar el salari mínim més elevat, sense que això provoqui efectes adversos a l'economia", conclou Foment.