Els catalans són els que més esforç fiscal fan, set dies més que els de la Rioja -els de menor pressió tributària- i 613 euros més l'any, segons un informe presentat ahir, que atribueix aquestes diferències al fet que a Catalunya la majoria dels impostos estan per damunt de la mitjana estatal.
Així, un català dedica 185 dies a treballar per pagar impostos, quatre més que la mitjana dels ciutadans de l'estat, de 181 dies, segons un estudi de la Unió de Contribuents i la Fundació per a l'Avanç de la Llibertat difós ahir sobre l'anomenat "dia de l'alliberament fiscal", que tindrà lloc de mitjana el 30 de juny. És un informe que calcula el dia en què els treballadors deixen de dedicar el seu esforç laboral a pagar impostos prenent com a model el d'una persona casada, amb un fill a càrrec dels dos progenitors i amb uns ingressos bruts de 24.400 euros. Segons aquest document, els espanyols dedicaran aquest any 181 dies a treballar per pagar impostos, quatre dies més que fa sis anys, cosa que equival a 15.706 euros anuals. Des de l'1 de gener fins al 30 de juny, els espanyols treballaran "exclusivament" per costejar els impostos i dedicaran 102 dies al pagament de cotitzacions socials, 37 dies al pagament de l'IRPF i 42 dies a sufragar la resta de tributs. Mentre que els aragonesos, asturians, balears, extremenys, madrilenys i navarresos "s'alliberaran" de pagar impostos el 30 de juny, els catalans hauran de seguir treballant només per a Hisenda fins al 4 de juliol. Entremig, els valencians acabaran de pagar impostos l'1 de juliol, i els càntabres i castellanomanxecs, el 2 de juliol.
