La inauguració de l'hipermercat Pryca que va sacsejar Manresa compleix un quart de segle

La superfície va obrir portes el 13 de juny del 1991 després d'haver deixat a la ciutat mil milions de pessetes en compensacions

11.06.2016 | 12:15
Fotos dels primers compradors el 13 de juny de 1991 i altres imatges d´arxiu
Interior del Pryca, el dia de l´obertura.

Dilluns farà 25 anys que l´hipermercat Pryca, avui Carrefour, va obrir portes a Manresa. La inauguració de l´equipament va suposar una revolució en l´aleshores molt tradicional comerç local (com ho era el d´arreu de l´estat, aliè encara a les grans superfícies), però també va comportar una alenada de diner fresc per al pressupost municipal, ja que la instal·lació de Pryca a la ciutat va arribar acompanyada d´una indemnització de 1.000 milions de pessetes (avui, 6 milions d´euros). Un munt de diners, en aquells moments.

Des de dos anys abans, la companyia (participada aleshores pel grup francès Carrefour i la societat Simago, del grup March), treballava en la compra de terrenys al sector on s´havia decidit la seva implantació i s´apropava a la ciutat entrevistant-se amb representants de la Cambra de Comerç i de la UBIC per exposar el seu projecte. Un gran equipament en una parcel·la de 80,000 metres quadrats, amb 10.000 metres quadrats de superfície de venda, 6.000 més que els del gran supemercat de referència a la comarca, fins llavors, el Supeco de Sant Fruitós.

Feia temps que estava iniciada la batalla de les grans superfícies. Les companyies del sector de la distribució cercaven emplaçaments i els municipis buscaven hipermercats. Hi havia en joc la modernització del sector, el prestigi territorial, l´impacte econòmic... i la compensació. Les negociacions per a l´arribada de l´hipermercat van generar certa controvèrsia política.

La quantitat de metres útils era un dels aspectes que va obrir el debat. També el fet que hagués estat finalment Pryca la companyia seleccionada per l´Ajuntament, que llavors presidia el convergent Juli Sanclimens. Hi havia sis ofertes més. Continente, per exemple, una marca que anys més tard acabaria englobant-se en el grup Carrefour. Cap, però, recorden els protagonistes de la negociació, podia competir amb l´oferta de Pryca: 1.000 milions de pessetes. Únic hiper al Bages Un altre front de polèmica era la pugna amb Sant Fruitós de Bages per endur-se l´hiper del territori. La Comissió Territorial d´Equipaments Comercials només concediria una llicència al Bages i tant Manresa com Sant Fruitós tenien damunt la taula sucoses ofertes per guanyar el premi gros.

El vist i plau de la Generalitat va arribar el 1990

L´equip de govern manresà tenia clar que no volia perdre l´oportunitat que suposava l´enorme inversió de diners, i alhora no desitjava que la ciutat assumís els contres de la implantació de l´hiper (l´eventual impacte en el comerç local) sense beneficiar-se´n dels pros. L´oferta de Pryca a Manresa va obtenir finalment, a mitjans de juliol de 1990, el vist i plau de la Generalitat. La qüestió del terrenys Per part de l´Ajuntament, la proposta consistia en oferir a Pryca (nom que provenia de l´acrònim Precio y Calidad) una ubicació lluny del centre (com exigia el comerç local), als terrenys dels Trullols, sota el pla de Cal Gravat, en aquell moment una zona erma i desconnectada del centre de la ciutat per la manca d´acessos solvents. Però si Pryca havia d´ubicar-s´hi havia de donar una empenta definitiva al desenvolupament ubanístic de la zona. La compra dels terrenys en qüestió per part de Pryca va generar també certa polèmica. Les adquisicions van anar a càrrec d´una societat, Telfinca SA, pertanyent al grup Pryca.

Les comercials que van adquirir les finques als propietaris locals (MK Holding i Comercial Near) per un valor de 64 milions de pessetes i que les van vendre posteriorment a Telfinca per 299 milions hi van fer un suculent negoci. Entre els propietaris de terrenys fins llavors no urbanitzables que van veure posteriorment que l´espai acollia un hipermercat la sensació va ser d´estupefacció.

Per afegir-hi pebre, va transcendir que el llavors regidor de Comerç de l´Ajuntament de Manresa, Jaume Pujol, va fer la «imprudència», com ho qualificaria més tard Juli Sanclimens, de presentar des del seu despatx, sota la supervisió de Pryca, una de les escriptures al registre, recorda Sanclimens al seu llibre de memòries, «Temps viscut». A finals del 1989 s´anunciava que l´acord entre l´Ajuntament i Pryca consistia en una compensació per part de l´hipermercat per valor de 1.000 milions de pessetes, quatre-cents cinquanta dels quals es destinaven a les obres d´accés a l´hipermercat. L´objectiu era clar: prolongar el carrer Sant Cristòfol des del carrer Viladordis fins a la carretera del Pont de Vilomara per desembussar tot el tap urbanístic del sector Sagrada Família. I, a més, connectar el nou espai urbanitzat amb la variant. L´impacte en metàl·lic Els cinc-cents milions de pessetes en metàl·lic dels que oferia la multinacional van tenir també un destacat impacte a la ciutat.

Diners per fer el Nou Congost

Els pressupostos de 1990 ja contemplaven destinar 150 milions a la construcció del pavelló del Nou Congost, una obra absolutament necessària, en aquell moment, atès que l´ACB exigia als clubs un equipament per a 5.000 espectadors, condició que no complia de cap manera l´atrotinat Congost on havia triomfat Ed Johnson. Si el llavors TDK no tenia nou pavelló no podria mantenir-se entre l´elit del bàsquetbol estatal. A més, es consignaven 30 milions de pessetes per a reformes al Museu Comarcal i 20 milions més per a la rehabilitació de la plaça Espanya, 30 milions per patrocinar el bàsquet femení i 150 milions es destinaven a una altra de les peces urbanístiques pendents de la ciutat en aquell moment: la prolongació de l´avinguda de les Bases de Manresa fins als Dolors.

El comerç local acollia l´arribada del Pryca amb tranquil·litat. En el context del moment per al sector, es donava per fet que acabaria arribant sí o sí un hipermercat. I això des de tres anys enrere. El comerç de la ciutat va tenir temps per assumir el gegant que arribava i adaptar-se els que ho van fer. El camí per combatre un equipament comercial que garantia tot en un sol sostre era l´especialització: oferir mercaderies seleccionades per a un client que buscava allò que l´hiper, tot i la seva vastedat, no oferiria. I donar un servei personalitzat diferenciat del més anònim de les grans superfícies. A més, el comerç s´havia organizat en una comissió que aplegava les diferents entitats representatives del sector i en la qual hi va haver temps per debatre sobre la qüestió. La inauguració Finalment, el 13 de juny Pryca obria portes enmig d´una gran expectació ciutadana, que entrava de ple en el model de comerç modern, en què conviuen les botigues tradicionals amb els cada vegada més abundants hipermercats i grans cadenes. A 2/4 de 10 d´aquell dijous, Pilar Gil, de 65 anys, es convertia en la primera clienta de l´establiment. Assegurava dur tres mil pessetes al moneder per gastar principalment en unes espardenyes.

Un veí de Sant Vicenç, el primer en passar per caixa

El primer en passar per caixa va ser Antonio Fernández, un veí de Sant Vicenç que s´enduia sota el braç una gandula per al seu hort. Li va costar 4.950 pessetes. La inauguració la va presidir Juan Antonio García Díez, president de Pryca a Espanya i exvicepresident del govern espanyol. El 1998, el grup Carrefour adquiria el llavors Supeco Maxor i uns mesosmés tard, la casa mare de Supeco i de Pryca es fusionava amb Continente. Fruit d´aquell acord era la desaparició de la marca Pryca i la consolidació de la de Carrefour, la que avui llueix l´hiper manresà. Avui, Carrefour Manresa dóna feina a 250 persones i treballa amb una agropecuària local que li subministra producte fresc del territori. Amb una fidelització de client del 72%, segons dades de la companyia, el Carrefour ja no és el llop que el comerç local alertava que arribava fa un quart de segle. O no ho és menys que d´altres. És un hiper «d´experiència de compra completa» amb el qual les botigues manresanes han après per força a conviure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema