Els problemes en els comptes de la Seguretat Social impediran que la pujada de les pensions de l'any que ve superi el 0,25%, mínim legal que, llevat d'una decisió política en un altre sentit, s'aplicarà per tercer any consecutiu als beneficiaris de les prestacions. Un equip d'experts que ha anticipat el càlcul de la revaloració del 2017 alerta de la "preocupant" situació del sistema públic. I més perquè el dèficit creix en un context d'augment del PIB.

El Grup de Recerca en Pensions i Protecció Social de la Universitat de València ha calculat l'índex de revaloració de les pensions, el mecanisme que el 2014 va substituir l'actualització segons l'IPC.

La fórmula té en compte diferents paràmetres: l'evolució dels ingressos, l'augment de pensions, l'"efecte substitució" (relació entre les altes i baixes de pensions) i la correcció del dèficit. El resultat és determinant per a la pujada de les pensions i un "indicador molt potent i realista" de la situació financera d'un dels grans pilars de l'estat del benestar. L'equip universitari conclou que el resultat de la fórmula és negatiu i s'ha deteriorat respecte l'any passat. L'índex que per al 2017 anticipen les dades de la Seguretat Social pel primer semestre és del -3,11%, enfront del -2,52% del 2015. Sobre el paper, les pensions s'haurien de reduir en aquesta proporció per ajustar gradualment despeses i ingressos del sistema.

Ara bé, el mecanisme té un límit que garanteix un pujada mínima (0,25%) i un sostre màxim que impedeix que les pensions es revalorin per sobre d'una taxa equivalent a l'IPC més 0,5 punts. Així que, encara que el càlcul de la revaloració resulti negatiu, els pensionistes tenen assegurada la pujada del 0,25%. El comportament de la inflació els últims tres anys ha permès que les pensions no perdessin poder adquisitiu amb increments mínims, els més baixos en molts anys si s'exclou la congelació de pensions del 2011 de Rodríguez Zapatero.

Amb Rajoy a la Moncloa, les prestacions van pujar menys que la inflació el 2012 i 2013 (en aquest últim exercici, excepte per a les pensions de menys de 1.000 euros, que van pujar el 2%). El 2015, la inflació negativa a Catalunya (-0,2%) va propiciar que els jubilats guanyessin capacitat de compra, encara que l'actualització de les nòmines no passés de 2,5 euros al mes en la pensió mitjana i d'1,5 euros per als que cobren menys de 600 euros. Això ha tornat a passar el 2016. Amb independència de l'impacte a les butxaques dels jubilats, les estimacions del grup d'economistes deixa a l'aire les dificultats de la Seguretat Social. Hi ha, assenyalen, "un empitjorament de la situació financera del sistema (...), com a conseqüència de no complir-se les expectatives pel que fa al creixement dels ingressos". Els comptes de la Seguretat Social llancen després de la primera meitat de l'any un dèficit anual superior a 17.000 milions d'euros. "És preocupant que el dèficit hagi augmentat en l'últim any amb un creixement econòmic real del 3,2%", destaquen els investigadors. I apunten dos factors que explicarien el desajust d'ingressos: la caiguda de les cotitzacions pels aturats que van deixar de cobrar prestacions i "la disminució de la cotització mitjana per ocupat". Hi ha més afiliats, però els ingressos no creixen com va calcular el govern perquè les bases de cotització són menors que els salaris de la nova ocupació.