Busquen noves tècniques per reduir l'erosió al sòl de les vinyes

La Universitat de Sevilla conclou que l'encoixinat ajuda a conservar la terra

22.08.2016 | 07:34
Una plantació de ceps a Cabrianes

Segons va informar l'Agència Sinc i la Universitat de Sevilla, un equip de científics, entre els quals hi ha investigadors d'aquesta mateixa universitat, han publicat un article a la revista Science of The Total Environment, en què analitzen l'efecte d'un encoixinat de palla d'ordi sobre la pèrdua d'aigua i sediments en sòls de vinya davant d'episodis de pluja intensa poc freqüents, característics del clima mediterrani.
A la conca mediterrània, s'hi esdevenen diverses circumstàncies que han afavorit la degradació del sòl. D'una banda, el propi clima mediterrani, càlid i amb precipitacions relativament baixes i molt variables d'un any a un altre, la qual cosa produeix períodes de sequera més o menys intensos. De l'altra, l'ús agrícola del sòl durant els darrers dos mil anys, que ha afavorit la pèrdua de matèria orgànica i nutrients, així com altres processos de degradació. L'erosió a la regió Mediterrània no és un procés continu sinó que en ocasions n'hi ha prou amb una o dues pluges intenses per generar taxes altes d'erosió anuals.
"Les pràctiques agrícoles tradicionals contribueixen a agreujar aquesta situació, atès que eliminen la protecció del sòl i n'afavoreixen l'erosió. En situacions de risc, la pèrdua de la capa de sòl fèrtil pot tenir forts impactes econòmics i socials. Per aquesta raó, cal investigar sobre la gestió agrícola de sòls en risc d'erosió i trobar tipus de gestió que afavoreixin la protecció del sòl a un cost raonable per a l'agricultor com és l'encoixinat de palla", afirma el professor de la Universitat de Sevilla i un dels autors de l'estudi Antonio Jordán.
Els investigadors han comparat l'erosió produïda en sòls sense protecció amb la de sòls sota encoixinat de palla d'ordi i han calculat la taxa d'aplicació tenint en compte el cost econòmic de la compra, transport i aplicació del material, que ha de ser rendible per a l'agricultor.
Per controlar la intensitat de pluja, la seva durada i, fins i tot, la mida de les gotes s'ha emprat un simulador de pluja portàtil dissenyat per investigadors de la Universitat de València.
"L'ús de simuladors de pluja a la investigació sobre erosió és útil, perquè permet controlar fàcilment tots els factors implicats. En aquest cas, simulem tempestes intenses, relativament freqüents a la zona, que són les que originen la majoria dels processos erosius més intensos en l'àrea d'estudi", explica Antonio Jordà.
Per a l'estudi es van realitzar 20 experiments sobre sòl nu i altres tants sobre sòl encoixinat, i en cada cas es van calcular paràmetres hidrològics com el temps d'embassament, el temps de generació de flux d'aigua superficial, les taxes d'infiltració i formació d'escorrentia, així com la pèrdua de sòl produïda.

De la universitat al camp
Segons la Universitat, l'aplicació d'encoixinats de palla és "molt senzilla i econòmica, i és útil per a tot tipus de sòls conreats. En general, és una pràctica molt beneficiosa en diversos sentits. Treballs anteriors assenyalen que l'encoixinat afavoreix tant la fertilitat física com química del sòl, a més, diversos investigadors han comprovat que també contribueix a reduir el risc de contaminació del sòl i els aqüífers". És un sistema que s'ha utilitzat també amb èxit en la recuperació de sòls afectats per incendis. "No obstant això, cal conèixer quan aplicar-lo, on i en quina quantitat. Amb més de menys rendibles, quantitats excessives, mal utilitzades o materials inadequats poden produir efectes no desitjats", afegeix el professor de la Universitat de Sevilla.
Aquest treball ha estat dirigit per Massimo Prosdocimi (Universitat de Padova, Itàlia) en col·laboració amb el Med_soil Research Group de la Universitat de Sevilla, Paolo Tarolli (Universitat de Pàdova, Itàlia), Saskia Keesstra (Universitat de Wageningen, Holanda), Àgata Novara (Universitat de Palerm, Itàlia) i Artemi Cerdà (Universitat de València).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema