Si està enganxat a Pokémon Go tingui en compte que està mossegant l'ham de les grans multinacionals. No és un joc, és un "Gran Germà" encobert. Segons experts, l'aplicació s'aprofita de la "innocència" dels jugadors per recollir tota la informació possible sobre les seves experiències quotidianes. L'objectiu de Niantic, autèntic creador de l'aplicació, és obtenir una gran base de dades que desenvolupi el concepte actual de xarxa social. Facebook sap què fem, però el futur dirà el que hem de fer. I ja estem caient a les seves xarxes en intentar atrapar pokémons: el telèfon intel·ligent mana.

l'origen. La companyia que ha fet possible Pokémon Go no és Nintendo, sinó una empresa nascuda el 2010 com a extensió de Google: Niantic. L'enginyer informàtic i expert en oci digital Iván Fernández Lobo, creador de Gamelab, afirma que Nintendo és una peça més. "El que volia l'empresa era captar la quantitat de dades més gran possible sobre la vida quotidiana de les persones. I una forma d'aconseguir-ho era a través de Pokémon Go", explica. Niantic tindrà capacitat en uns anys per modificar la forma en què es comuniquen les persones. "L'objectiu és crear una plataforma en què s'intercanviïn el món real i el virtual. És a dir, evolucionar el concepte de xarxa social per compartir no només informacions com fins ara, sinó experiències".

les "pokeparades". La base de l'aplicació és el GPS, per la qual cosa la seva tecnologia "no és gaire innovadora", destaca Lobo. Niantic va dissenyar el 2014 un joc de rol que depenia del GPS, Ingress. "A partir d'aquest, Niantic va crear punts d'interès, és a dir, va posar xinxetes al mapa, que ara són les pokeparades. Aquests punts es corresponen amb les zones més transitades, i el joc va traient aleatòriament pokémons a través d'un algoritme", detalla. La plataforma no percep les diferències d'altura i, segons el parer de Santiago Martín, expert en expressió gràfica en l'enginyeria de la Universitat d'Oviedo, té el mèrit d'integrar-se perfectament en l'escena. "Que els pokémons dedueixin on és el terra no és gens fàcil. És molt costós des del punt de vista del disseny de l'ordinador. El que fa és calcular la geometria del que veu, i fa seqüències de fotos".

la clau de l'èxit. La realitat augmentada fa anys que funciona, però Google ha sabut ser-hi en el moment oportú. Hi ha aplicacions que la utilitzaven, però els mòbils capaços d'admetre-la no estaven tan estesos, diu Iván Fernández Lobo. Pokémon Go és un joc blanc: no promou la violència en contrapunt als seus competidors. "L'obsessió de Nintendo sempre és crear jocs familiars i saludables. En aquest sentit, crec que s'està qüestionant el paper del jugador tradicional, que sempre està a casa i sol", assenyala Santiago Martín.

el negoci. L'aplicació es descarrega gratuïtament, i la pregunta és: d'on surten els diners? Iván Fernández Lobo explica que les possibilitats de negoci són enormes. Per començar, els aficionats que volen accedir a certs objectes o funcions poden comprar-los. Una altra font d'ingressos són els dispositius relacionats amb el joc, com les polseres Pokémon Go Plus, un dispositiu de canell que es connecta al telèfon mòbil a través de Bluetooth i, mitjançant un LED i vibracions, notifica al jugador els esdeveniments del joc. Una altra de les vies que estan deixant més diners als creadors de Pikachu és la possibilitat que les empreses paguin per col·locar a l'entorn de la seva botiga un gran nombre de pokémons. "És una forma d'apropar el client a l'establiment i que consumeixi", diu Santiago Martín.

l'oportunitat. Pokémon Go ha generat una doble reacció en el sector dels videojocs, segons Fernández Lobo. D'una banda, decepció i, de l'altra, oportunitat. Amb la primera, l'enginyer es refereix als professionals que veien a venir que la realitat augmentada marcaria un abans i un després i en canvi no van apostar-hi prou. I amb la segona, Lobo es refereix a la porta que obre Pokémon. A partir d'ara no només es podran impulsar nous videojocs basats en el GPS, sinó participar en la nova xarxa social que maquina Google. Pel que fa al naixement de nous jocs, Martín creu que Pokémon Go pot tenir una aplicació en l'àmbit turístic. Proposa per exemple una aplicació que ofereixi als visitants la possibilitat de fer una visita virtual de la ciutat partir de la recerca de monuments.

Els usuaris del joc convertit en fenomen mundial haurien de ser conscients que l'aplicació no és tan innocent com sembla. No només estan oferint informació sobre els seus hàbits i rutines, sinó que també donen pistes per a la imminent revolució que s'acosta a les xarxes i a la comunicació digital.