La Comissió Europea (CE) va concretar el funcionament de les ajudes que donarà als ramaders que decideixin reduir la producció làctia des de l'octubre i per períodes de tres mesos per estabilitzar els mercats, segons va informar ahir l'executiu comunitari.

"Aquests pagaments, als quals es poden acollir els ramaders que ho desitgin, pretenen ajudar a augmentar el preu de la llet", va dir el comissari europeu d'Agricultura, Phil Hogan, en un comunicat.

La CE i experts dels estats membres van acabar ahir els detalls del paquet de 500 milions d'euros anunciat el 18 de juliol passat per ajudar el sector lacti, que se suma a 500 milions més aprovats la tardor passada per compensar els agricultors afectats per la crisi.

La nova ajuda té dos blocs fonamentals: un mecanisme europeu amb 150 milions d'euros -destinat a reduir la producció de llet en 1.400 milions de tones- i una partida de 350 milions que els Estats gestionaran per promoure la retirada de producció en sectors en dificultats, inclòs el lacti. D'aquesta segona partida, Espanya en rebrà 14,6 milions d'euros.

Els ramaders europeus que decideixin acollir-se al mecanisme dotat amb 150 milions d'euros rebran un ajut per reduir la seva producció a partir de l'octubre i per un període de tres mesos, és a dir, fins al desembre. L'esquema es repetirà per períodes successius de tres mesos (del novembre al gener, del desembre al febrer i del gener al març), fins que s'arribi al màxim pressupostari disponible.

Una vegada acabat el període en qüestió, els ramaders tindran 45 dies per aportar proves que han reduït la producció, i després l'ajuda podrà ser pagada. La CE acceptarà totes les ofertes comunicades pels Estats membres, i a aquests, al seu torn, els correspondrà de dur a terme els controls per verificar que els ramaders poden optar als ajuts.

"Per determinar el pagament corresponent, s'ha de prendre com a referència el mateix període de l'any anterior", van indicar fonts comunitàries, que van precisar que "el ramader podrà demanar com a màxim que se li compensi pel 50% del produït en aquests tres mesos de l'any precedent". Els productors que s'acullin al pla rebran 14 cèntims per quilo reduït.

El comissari europeu d'Agricultura, Phil Hogan, va subratllar la importància del pla per reduir la producció de llet, ja que representa "una veritable resposta a un problema en el mercat europeu".

"Confio que aquesta mesura podrà contribuir de manera significativa a millorar la confiança en els mercats i que això comportarà un augment dels preus per als productors lactis europeus", va afegir.

Els experts dels països de la UE van votar aquesta setmana, d'altra banda, la proposta d'ampliar el termini per a la intervenció pública en el sector de la llet desnatada en pols fins a final del febrer del 2017 i "actualitzar" les mesures per pal·liar la retirada de fruites i hortalisses que hagin hagut de dur a terme les organitzacions de productors.

Els productors europeus, representats pel Comitè d'organitzacions agràries i cooperatives comunitàries (Copa-Cogeca), van valorar aquestes mesures i van subratllar la necessitat que les ajudes es paguin "com més aviat millor".

Van recordar, d'altra banda, la seva petició a Hogan perquè apugi el preu de retirada de les fruites i verdures, en particular de la taronja i el tomàquet.

La llet a Catalunya

Segons dades de l'Idescat, la producció de llet a Catalunya entre el 2010 i el 2014 mai no ha baixat dels 600.000 litres, i hi ha hagut un increment d'uns 60.000 litres en aquest període.

A més a més, Girona és la província en què es produeix més llet. Mentre que, el 2014, a Girona se'n van recollir 243.999 litres, a Lleida se'n van recollir 222.222 i a Barcelona, 196.621. A Tarragona no se'n va recollir cap.