El preu de l´habitatge lliure continua sense remuntar, en termes generals, a la capital del Bages. Mentre al conjunt de Catalunya la darrera estadística publicada pel ministeri de Foment marca un increment mitjà del 4,6% interanual, la tendència a Manresa és a la baixa, el -4,8% interanual. Fonts del sector consultades per aquest diari atribueixen la davallada general del preu de l´habitatge a la capital del Bages a l´elevat estoc adjudicat a entitats bancàries que encara es comercialitza a la ciutat, i que es posa a la venda a preus inferiors (i rebaixats) al del mercat particular.

Segons els professionals del sector, el valor de l´habitatge a la capital del Bages gestionat per empreses immobiliàries i particulars «està estabilitzat» i fins i tot s´apunten increments en determinades zones de la ciutat. Amb tot, l´estoc bancari (o en mans, avui, de la Sareb o de fons estrangers) es comercialitza amb una lògica de mercat diferent, i amb preus que es rebaixen per donar sortida al remanent de pisos.

Segons l´estadística del ministeri de Foment, corresponent al segon trimestre de l´any (l´única oficial disponible per a la ciutat), el preu de l´habitatge a Manresa es va situar en els 929,1 euros el metre quadrat de mitjana, xifra que situa la capital del Bages com la quarta població amb els valors més barats del conjunt de ciutats catalanes de més de 25.000 habitants. Aquest preu suposa el 4,8% menys que el segon trimestre del 2015 i el 5,9% inferior al del primer trimestre d´aquest 2016.

Amb aquests números, la caiguda del preu mitjà de l´habitatge a Manresa des de l´inici de la crisi ha estat del 57%: dels 2.152,2 euros que registrava el metre quadrat a finals del 2007 (el moment àlgid de la bombolla) fins a aquests 929,1 del segon trimestre d´enguany. Al conjunt de Catalunya, en el mateix període, la davallada ha estat a l´entorn del 30%, segons la mateixa font.

Antoni Muñoz, responsable de la immobiliària Sol Nou i exdelegat dels API al Bages, creu que el preu de l´habitatge en zones com el Passeig, carrer Barcelona i Bases «s´està incrementant entre el 3 i el 5%», i que en sectors com plaça Catalunya, carretera de Vic, Pont de Vilomara i Font dels Capellans està «estabilitzat». Amb tot, atribueix a la davallada que indica l´estadística del ministeri de Foment al fet que «la política bancària és una altra, amb el seu propi ritme intern». Josep Rubiralta, president de l´associació de professionals del sector Apialia Bages, no és tan optimista quant a l´evolució dels preus, però sí que considera que la tendència a la baixa experimentada durant els últims anys ja s´ha acabat. «Hem millorat», diu Rubiralta, «però les vendes encara són les que són». Sita Salido, gerent d´Inllobsa, també coincideix que la gestió de l´estoc bancari distorsiona l´estabilització global dels preus a la ciutat. «Bancs i fons són els que tenen el volum més gran d´habitatges i baixen preus, mentre que el particular, no», apunta Salido.

L´estadística del ministeri de Foment revela increments de preu a Igualada (3,3%) i a Martorell (3,6%) en termes intertrimestrals, però encara amb un significatiu descens interanual (-3,9%) en el cas de la capital de l´Anoia.

Pisos de més de 120 metres, el perfil d´habitatge que el mercat no pot servir

Durant el boom de la construcció, que va esclatar dramàticament el 2008, el perfil del pis nou amb més presència al mercat era petit, d´una o dues habitacions, trets dels dúplex amb què s´aprofitaven les sotacobertes. Hi havia escassa oferta de pisos de més de 100 metres i avui aquesta escassedat ha adquirit valor. El mercat local detecta particulars amb necessitats de pisos grans i nous, més de 120 metres quadrats i 4 habitacions, però les immobiliàries no en tenen en estoc.

«Fa més de 15 anys que no es fan pisos d´aquests característiques», diu Antoni Muñoz, de Sol Nou. «D´aquest perfil hi ha pisos amb vint-i-cinc o trenta anys d´antiguitat que en la majoria de casos s´han de rehabilitar. Hi ha famílies solvents, amb recursos, que deixarien la unifamiliar o un habitatge fora de Manresa per traslladar-se a un pis d´aquestes característiques, però no els podem servir», diu Muñoz, per a qui «una promoció d´habitatges d´aquestes característiques es vendia ràpid, potser abans d´acabar-la».

Josep Rubiralta, president d´Apialia Bages, coincideix amb el veredicte: «no són els pisos més buscats, és clar, però entre el 10 o el 20% de les demandes són d´habitatges d´aquestes característiques». Rubiralta recorda que no es fan habitatges nous a Manresa des de fa gairebé una dècada. En els últims anys, el comprador tipus ha estat algú amb voluntat d´invertir en un sector a l´alça gràcies a l´increment del mercat de lloguer, especialment en una ciutat universitària com Manresa. En l´últim any i mig, diu Rubiralta, el mercat s´ha tornat a activar i la tipologia de pis més sol·licitat és d´entre 90 i 100 metres quadrats. Que el mercat pot servir, a diferència dels habitatges de grans superfícies.

Sita Salido, gerent d´Inllobsa, apunta una altra dada: «els pisos grans estan en mans de particulars, que no volen rebaixar preus. Se´n poden trobar de 120 o 130 metres quadrats, però pocs, i el comprador l´acostuma a trobar car».

La promoció immobiliària tornarà aviat a Manresa amb el projecte impulsat per Banco Santander a tocar de l´estació d´autobusos. Es tracta d´una promoció de 100 habitatges (com detallava aquest diari en l´edició de dimecres), dels quals els professionals del sector estan segurs que una bona part tindran aquest perfil buscat però no satisfet. Pisos que podrien estar a l´enton dels 2.200 euros el metre quadrat, segons preveu Josep Rubiralta.

En qualsevol cas, el projecte del Santander, que tindrà una tramitació aproximadament d´un any i mig, és el primer símptoma que el mercat torna a moure´s a Manresa. «Els bancs tenen els solars», diu Antoni Muñoz», «i no s´atreveixen a finançar a particulars per promoure habitatges. De moment els bancs són els promotors, però esperem que aquesta no situi la tendència», conclou. Rubiralta explica que respecte dels anys del boom, el preu del solar ha baixat, i també el de la mà d´obra, però, en canvi, els costos de construcció «són més cars». Amb tot, Muñoz creu que «falta poc» perquè el petit promotor es llanci al mercat.