Els boscos de Catalunya han començat a perdre les fulles dels arbres a causa de les sequeres acumulades des del mes de desembre, que els estan passant factura i en deterioren la salut, segons han alertat els ecòlegs del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB).

La tardor és l'estació de l'any que identifiquem amb el color rogenc dels arbres i el crec-crec de les fulles caigudes, un fenomen que ja s'ha produït aquest estiu en alguns boscos de Catalunya.

Els ecòlegs del CREAF que treballen a la xarxa DeBosCat preveuen que les afectacions d'aquest any seran com a mínim tan greus com les del 2012, que fins ara havia estat el pitjor any registrat des que va començar el projecte DeBosCat el 2010. Els científics del CREAF i el cos d'Agents Rurals de la Generalitat han reprès aquest setembre el seguiment anual de l'estat de salut dels boscos de Catalunya per redactar un informe que valorarà quins boscos presenten aquests efectes de la sequera.

"Preveiem que en algunes zones hi haurà una afectació important, però sembla que els boscos de comarques com la Garrotxa i l'Alt Empordà, que altres vegades n'havien sortit malparats, aquest any no presenten problemes", ha tranquil·litzat la investigadora del CREAF Mireia Banqué. Segons els ecòlegs, els efectes de la sequera apareixen abans en boscos de roure i faig. Algunes rouredes de la comarca d'Osona ja han pres la coloració marró, així com determinades regions de faig del Berguedà, l'Alta Ribagorça i el Montseny, on fins i tot han perdut part de la fulla a l'agost.

"La sequera té uns efectes més immediats als arbres de fulla plana. Espècies com el roure o el faig avancen la seva estratègia de perdre la fulla i eviten la falta severa d'aigua", ha explicat Banqué, que ha recordat que aquestes zones ja van patir un episodi d'estrès hídric sever el 2012. Segons Banqué, l'avançament de la pèrdua de fulles fa que el període de creixement de l'arbre sigui més curt, però no implica la seva mort directa, ja que, quan arribi la primavera, si les condicions són bones, els arbres afectats rebrotaran i el verd cobrirà de nou els boscos.

No obstant això, sí que ha advertit que l'acumulació de períodes secs repercuteix en l'estat dels pins, fins i tot anys després, perquè aquests arbres no renoven tot el fullatge cada any, i per tant han de sobreviure a la sequera d'una altra manera: resistint-la. Banqué ha assenyalat que algunes espècies com el pi pinyoner estan adaptades a climes secs i els efectes de la falta d'aigua no apareixen de manera immediata, però sí que es van acumulant i poden manifestar-se a llarg termini. A més, a mesura que el pi pateix aquests períodes desfavorables, es va debilitant i pot morir per altres causes.

"Creiem que al Maresme la mort actual de pins no es deu només a les sequeres presents, sinó que ha estat un cúmul de factors. Com que els arbres estan debilitats per la falta d'aigua, fongs i alguns insectes perforadors ho han aprofitat i els han infectat", segons el criteri de l'ecòloga.

D'altra banda, el departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació destinarà el 2017 un total de 6.432.631 euros a la gestió sostenible dels boscos catalans, dels quals 100.000 euros serviran exclusivament per combatre el decaïment de pi pinyoner al Maresme i el Vallès Oriental. Segons ha informat Agricultura, aquestes ajudes van destinades a actuacions silvícoles, prevenció d'incendis forestals i restauració del potencial forestal, inversions per a la transformació i comercialització dels recursos forestals, redacció i revisió dels instruments d'ordenació forestal i a la xarxa viària per a la gestió dels boscos. La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, va confirmar aquesta inversió durant la seva visita territorial a les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. Serret va explicar que aquestes ajudes serviran per millorar la gestió forestal sostenible a Catalunya, i que l'objectiu final és treballar conjuntament propietaris públics, privats i administració per millorar la política forestal.