L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha detectat diferències de fins al 352 per cent en el preu de l'aigua a 53 ciutats espanyoles i, tot i que reconeix que en la factura incideixen factors com el cost del subministrament o del sanejament, no són suficients per justificar aquesta desigualtat.

Per arribar a aquesta conclusió, l'OCU ha calculat els preus per a un consum de 175 metres cúbics, el corresponent al d'una família de quatre membres.

D'aquesta manera, mentre els habitants de Barcelona i Múrcia desemborsen 510 i 502 euros a l'any en aigua, a Guadalajara i Palència aquesta suma només arriba als 158 i 145 euros, respectivament, segons l'estudi elaborat per l'organització.

L'anàlisi constata que els consumidors del sud i la zona del Llevant paguen les factures més cares, sent Alacant, Palma de Mallorca, Cadis, Huelva i Tarragona, on es deixen més de 400 euros, i Sevilla, Lleida i València, en què la xifra supera els 370 euros, les altres vuit ciutats amb els costos més elevats.

Per contra, Orense, Sòria, Melilla, Vitòria, Lugo i Àvila, amb quantitats d'entre 162 i 199 euros, i Burgos i Sant Sebastià, en què amb prou feines es superen els 200, són les més econòmiques.

A la meitat de la taula se situen Osca i Gijón, amb factures anuals de 286 i 280 euros, respectivament; Càceres i Madrid, on s'abonen 275 i 271 euros a l'any; Saragossa (269), Zamora (263), Toledo i Ciudad Real (en ambdues 254 euros); Conca (249) i Pontevedra (263).

Segons l'OCU, la desigualtat dels recursos hídrics entre unes regions i altres poden explicar aquestes diferències, però només parcialment.

Així, les atribueix principalment als diferents costos del servei de sanejament, associats al clavegueram o a la depuració de l'aigua, que assumeixen cada ciutat tot i que hauria de ser bastant similar.

En aquest sentit, l'organització destaca com un consumidor de Cadis paga 1,47 euros per metre cúbic, una xifra fins a 5 vegades superior que un de Les Palmes de Gran Canària, on el cost per aquest servei es redueix a 0,27 euros.

Unes divergències que, per l'OCU, estan impulsades en part pel cànon de sanejament que algunes comunitats autònomes han incorporat en els seus municipis, com Aragó, Astúries, Balears, València, Extremadura, Catalunya, Galícia, la Rioja, Múrcia o Navarra.

Tenint en compte la naturalesa de la gestió de l'aigua, l'OCU assenyala que, encara que a Espanya aquest servei s'ha anat privatitzant en els últims anys, no hi ha una relació clara amb el preu que paguen els ciutadans per ell.

No obstant això, subratlla que les ciutats que han optat per gestionar l'aigua mitjançant una empresa de titularitat mixta pateixen les tarifes més elevades (2,18 euros per metre cúbic de mitjana), davant aquelles en què la gestió és totalment privada (1 , 43 euros) o pública (1,61 euros).

Finalment, l'organització de consumidors explica que des de 2009 la tarifa de l'aigua ha pujat un 28%, però pel que fa a 2016, l'increment ha estat més moderat, només l'1,4%.

No obstant això, han superat folgadament aquesta xifra ciutats com Segòvia, on el cost s'ha disparat un 57% després de realitzar un canvi substancial en la seva estructura de tarifes; Saragossa, on el cànon de sanejament de la comunitat ha provocat una pujada del 23%; Toledo, en la qual el sanejament ha encarit el preu un 8%; o Tarragona (5%).