Agricultura insta a veure les dejeccions ramaderes "com un recurs, no com un residu"

La consellera Meritxell Serret presenta una estratègia per millorar la gestió de les explotacions i els sistemes de control

02.10.2016 | 00:00
Un camió escampa purins tractats per adobar el camp

"Hem de veure les dejeccions ramaderes com un recurs i no com un residu. Aquesta és la base de l'Estratègia Integral prevista pel departament d'Agricultura per millorar l'actual gestió de les dejeccions ramaderes i que es concretarà en un Decret que el Govern té previst aprovar el primer trimestre del 2017".
Així ho va explicar la consellera Meritxell Serret, que divendres va participar a la Jornada sobre la gestió de les dejeccions ramaderes, organitzada pel departament d'Agricultura.
Segons Serret, aquesta estratègia implica "un canvi de model que vol donar encara més importància a la fertilització orgànica, apostant per una fertilització d'excel·lència, basada en l'aprofitament de les dejeccions ramaderes, que, a més d'aportar els nutrients necessaris als cultius i de millorar la qualitat del sòl, ens permet aprofitar un recurs disponible".
Per a la consellera, "amb això no només estem contribuint a una millora des del punt de vista agronòmic, sinó també des de l'econòmic i, sobretot, el mediambiental".

Passos a seguir
"És doncs necessari que aquesta estratègia incideixi en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions", va dir la consellera.
L'estratègia preveu tres línies d'actuació: millora en la gestió de les explotacions agràries, innovació en les aplicacions als sòls i la millora dels sistemes de control i seguiment d'aquestes aplicacions.
Serret va parlar també de les eines de què es disposa per aplicar aquesta estratègia. En primer lloc, n'ha destacat l'Oficina de Fertilització i Gestió de les Dejeccions Ramaderes, com a pol de transferència i formació dels agricultors i ramaders amb l'objectiu de donar-los els coneixements necessaris en la correcta gestió de les dejeccions i la fertilització.
També es va referir a les aplicacions informàtiques que han de permetre una traçabilitat més rigorosa de les dejeccions ramaderes i fer-ne un seguiment continu a través de la DUN. Un altre eix que va destacar Serret és el suport econòmic que el DARP dóna als productors per als sistemes de tractament i, en concret, per a l'adquisició de sistemes de tractament individuals. Concretament, dins el PDR 2014-2020, es preveu un total de 15 milions d'euros per a la mitigació del canvi climàtic i mesures agroambientals per gestió de la fertilització.
El departament d'Agricultura està treballant en la creació d'un marc legal que passa per la modificació de la normativa actual per tal de fer-la més eficaç en tot allò relatiu a la gestió i tractament de les dejeccions ramaderes, i també en relació amb la gestió de la fertilització.
La consellera va assegurar que el nou Decret que està elaborant el departament permetrà aplicar eficaçment aquesta estratègia integral, que és necessària per garantir la viabilitat econòmica i social de les prop de 20.000 explotacions ramaderes de Catalunya i de tota la població agrària i rural que hi ha al darrere. Serret va recordar el caràcter estratègic del sector agroalimentari català per al desenvolupament sostenible del país i la cohesió territorial.

Els ajuts del DARP
El DARP va pagar divendres una primera part dels ajuts a la gestió de purins que es destinaven a les plantes d'assecatge abans del seu tancament. Aquest primer pagament és de 296.021,23 euros, d'un total de 3.374.334 euros.
Les plantes de tractament de dejeccions ramaderes tenien un paper molt important en àrees d'elevada densitat ramadera, amb moltes explotacions petites o mitjanes. L'establiment de solucions per a les granges que es van veure afectades pel tancament de plantes de tractament tèrmic de purins, com a conseqüència de la decisió del Govern central de retallar les primes a les energies renovables, ha estat una de les prioritats del departament d'Agricultura. L'objecte d'aquests ajuts és subvencionar, d'una banda, les actuacions de transport i aplicació a camp i per transport a un centre de gestió de dejeccions ramaderes o a un gestor autoritzat de residus dels purins que es destinaven a les plantes d'assecatge abans del seu tancament.
I, d'altra banda, la creació d'infraestructures de gestió de purins, la instal·lació de sistemes de tractament individuals i/o col·lectius, la compra de cisternes per al transport equipades amb aplicadors de purins al sòl, la compra d'equips d'aplicació de purins al sòl que es puguin adaptar a cisternes que no el duguin incorporat, d'equips de mesura dels nutrients, compra de basses mòbils, i els ajuts destinats a la construcció de basses per a l'emmagatzematge de purins, que en tots els supòsits es destinaven a les plantes d'assecatge abans del seu tancament.
El pagament d'aquests ajuts forma part d'una de les línies prioritàries del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), coordinades des de la direcció general d'Agricultura i Ramaderia, emmarcada en la nova estratègia en matèria de gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització que impulsa el Govern de la Generalitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema