L'aigua potable més cara, a Catalunya

El preu per litre al Principat és 86 cèntims superior a la mitjana estatal i 1,80 euros superior a la regió on és més barata
L'INE estableix que el consum mitjà d'aigua a les llars espanyoles va créixer el 2014 l'1,5% respecte a l'any 2013

09.10.2016 | 00:00
L´aigua potable de Catalunya és la més cara de l´Estat

Catalunya, Múrcia i les Balears són les comunitats autònomes on més cara és l'aigua potable, mentre que Castella i Lleó, Galícia i la Rioja són les que tenen els preus unitaris més barats, segons un informe de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Amb dades del 2014, l'INE assenyala que el consum mitjà d'aigua de les llars espanyoles va ser de 132 litres per habitant i dia, l'1,5% més que el 2013.
El cost unitari de l'aigua va pujar el 3,3% i va arribar als 1,89 euros per metre cúbic, un preu superior a Catalunya (2,75 euros per metre cúbic), Múrcia (2,73) i les Balears (2,19). També van estar per damunt de la mitjana Canàries, Madrid, la Comunitat Valenciana i Ceuta-Melilla, mentre que a la resta d'autonomies el cost va ser inferior a la mitjana estatal, el més barat, a Castella i Lleó (0,95 euros per metre cúbic), Galícia (1,11) i la Rioja (1,15).
Els consums mitjans d'aigua més elevats es van registrar a Castella i Lleó (166 litres per habitant i dia), la Comunitat Valenciana (162) i Cantàbria (152). Per contra, els consums mitjans més baixos es van donar a les llars de la Rioja (106 litres per habitant i dia), Navarra (111) i el País Basc (116).
Les autonomies que més van augmentar el volum d'aigua registrat i distribuït durant l'any 2014 van ser Castella i Lleó (7,2%), Astúries (5,2%) i la Comunitat Valenciana (4,9%). A la banda oposada, les que més el van reduir van ser les Canàries (-8,8%), Castella-la Manxa (-8,2%) i la Rioja (-7,7%).
Pel que fa a les comunitats que van distribuir més volum d'aigua, l'INE assenyala que van ser les més poblades, és a dir, Andalusia, amb el 17,3% del total, Catalunya (14,2%) i Madrid (12,7%), mentre que les que tenen menys habitants són les que menys aigua van distribuir, com la Rioja (0,7% del total), Cantàbria i Navarra (totes dues amb l'1,5%).
Encara que va augmentar el consum d'aigua a les llars, va disminuir el consum en els sectors econòmics (un descens de l'1,4%), i també van disminuir els consums municipals (reg de jardins, neteja de carrers, etc.) en el 2,3%.
Sobre la procedència de l'aigua, l'estadística de l'INE revela que el 67,7% del volum captat per les empreses i els ens públics subministradors d'aigua va procedir d'aigües superficials, mentre que el 27,9% va tenir el seu origen en aigües subterrànies; i, finalment, el 4,4% restant va provenir d'un altre tipus d'aigües.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema