Presoners. Aquest és el terme tècnic utilitzat per referir-se a aquells que estan atrapats en una feina que detesten, però que sembla que no poden abandonar, segons un sondeig d'Aon Hewitt basat en dades de 500.000 treballadors. Pel que sembla, al 8% dels treballadors de tot el món no els interessa la seva feina, però tampoc no tenen motivació per deixar-la. D'aquí el nom per referir-se a aquests empleats apàtics i infeliços, un terme lleugerament agressiu per a uns treballadors remunerats que pateixen situacions poc desitjades.

La manca de motivació a la feina suposa un esforç, i això es reflecteix en altres aspectes de la vida. "Si es té tan poc interès i un se sent atrapat, quin cònjuge, amic o vida es pot tenir fora de la feina? No és una situació agradable", va explicar durant la presentació de l'estudi Ken Oehler, responsable de l'empresa Aon Hewitt. "Malauradament per a aquests treballadors", va afegir. Però llavors, per què no fan alguna cosa per solucionar-ho? Per què no intenten canviar les circumstàncies, especialment davant les millores en el mercat laboral?

Una explicació pot residir en el fet que aquests treballadors estan encadenats als seus escriptoris amb unes elegants manilles d'or. Els presoners, segons la definició d'Aon Hewitt, no són individus que no poden trobar una altra feina. Són persones que ni tan sols intenten buscar-la. I, en general, la raó és que cobren més de la mitjana. Segons un estudi d'Aon Hewitt, més del 60% dels presoners reben un sou per sobre de la mitjana del mercat, davant del 48% dels no-presoners. "Se'ls paga més del que podrien trobar en el mercat", va dir Oehler, i va afegir que "llavors es produeix un cercle viciós, perquè no es fa una anàlisi real del seu rendiment efectiu".

En tot cas, després la inèrcia s'imposa. Com més temps s'està en una empresa, més probabilitats hi ha de sentir-se atrapat en una feina, segons estableix l'estudi. "Hi ha persones que han estat a l'empresa molt de temps i senten que hi han passat massa estona", va puntualitzar.

La responsabilitat d'aconseguir la felicitat (o la implicació, segons la denominació dels professionals de Recursos Humans) no hauria de recaure només en el treballador, va explicar Oehler, que va assenyalar que "la implicació és quelcom que les organitzacions els deuen als seus empleats".

Naturalment, com bé saben els presoners, moltes empreses simplement no faran res per millorar la situació. En aquest cas, l'individu atrapat també pot actuar. "Hi ha una opció en aquest assumpte", va explicar Oehler, que va afegir que "els diríem a aquests individus que tenen més poder del que potser pensen, que demanin el que volen". I realment, si això no funciona, seria un bon moment per començar a buscar una nova feina.