El deute públic espanyol va créixer en 2.822 milions al setembre, segons va difondre el Banc d'Espanya, i consolida dos mesos consecutius d'ascens. L'endeutament públic espanyol, que va superar al setembre els 1,1 bilions d'euros (un nivell que només s'havia superat al juny), va avançar en sis dels nou primers mesos de l'exercici.

En taxa interanual, el deute espanyol va créixer en 37.326 milions d'euros respecte el setembre del 2015, fet que suposa un increment del 3,49%, gairebé tres dècimes superior a la millora de la riquesa estatal: el PIB està creixent a una taxa del 3, 2%. Que el deute creixi més que el Producte Interior Brut evidencia un problema i constitueix una vulnerabilitat molt acusada del país davant qualsevol empitjorament de les condicions de finançament, el que, de fet, ja està passant de manera incipient.

Des que Rajoy va arribar al govern amb la promesa de controlar els comptes públics espanyols l'endeutament sobirà espanyol ha augmentat en 361.406 milions d'euros: un ascens del 48,6%.

Els vaticinis per als dos propers anys tampoc són favorables, atès que el dèficit públic compromès per a aquest any és del 4,6% del PIB amb un creixement esperat de l'economia del 3,2%, i per al 2017 el PIB avançarà el 2,5 %, segons el govern, i el dèficit suposarà el 3,1% del PIB si Espanya fa les retallades que li reclama la UE i el 3,6% si no pren mesures.

Espanya, amb el segon major dèficit públic de la UE i amb el sisè deute sobirà més voluminòs (i el vuitè que més creix a l'eurozona), està molt exposada al canvi de tendència en les taxes d'interès.

Els bancs centrals no han fet moviments des que la Reserva Federal (Fed) dels EUA va pujar 0,25 punts percentuals al desembre, però els tipus exigits pel mercat als deutes públics i les primes de risc estan remuntant des de finals de setembre per la recuperació de la inflació (que, si es confirma, portaria a una pujada de tipus oficials) i la creença que la Fed tornarà a pujar la seva taxa oficial al desembre.

Al bo espanyol se li demanava una rendibilitat del 0,89% en el mercat secundari (entre particulars) el 28 de setembre i ara s'ha situat en l'1,55%. Això suposa una pujada de les taxes d'interès del 74%. Part d'aquesta remuntada és atribuïble al triomf electoral de Donald Trump als EUA per la incertesa de les seves mesures econòmiques i per la seva promesa de reducció d'impostos, augment de la despesa i de la inversió públics, imposició d'aranzels proteccionistes i expulsió de mà d'obra barata immigrant, aspectes altament inflacionistes.

El mercat anticipa, per tant, una pujada de tipus d'interès als Estats Units (com, de fet, va insinuar la presidenta de la Fed, Janet Yellen) i això, si succeeix, tendirà a transmetre's a altres àrees monetàries. El BCE manté la incògnita de si al març posarà fi, segons el previst, a la seva expansió monetària o la prorrogarà. Però l'efecte Trump és tan fort que des que es va conèixer el seu triomf, el dia 9, la rendibilitat del bo espa-nyol es va disparar el 23%. El gràfic dibuixa una reacció en vertical. Va saltar de l'1,26% al 1,55%, una taxa que no s'havia vist des del Brexit.