PREGUNTA:

Som una parella que hem tingut una relació de convivència d’aproximadament 15 anys. Ara ens volem separar i no sabem com ho hem de fer. No tenim cap tipus de patrimoni en comú, cadascú té el seu número de compte, el pis on residim és de lloguer i està a nom dels dos.

RESPOSTES:

1.- Aquesta parella ha de fer alguna gestió per separar-se?

En primer lloc, cal tenir present que a Catalunya no s’exigeix que la convivència estable en parella s’hagi d’inscriure en cap registre. Ara bé, si aquesta unió no es formalitza en escriptura pública ni s’inscriu en cap registre, es podrà acreditar la seva existència per la convivència durant un període de temps de més de dos anys. Per tal de provar aquesta situació es podrà utilitzar qualsevol mitjà de prova admès en dret.

Així doncs, dependrà de si es va inscriure aquesta convivència en algun Registre de Parelles de fet o d’unió estable no matrimonial de parella.

Si la parella no s’hagués inscrit en cap registre, oficial o no oficial, el procediment és molt senzill, només s’ha de produir la separació de fet i ja no s’ha de realitzar cap gestió més. Simplement, ambdues parts, tenint en compte el supòsit de l’encapçalament, hauran de decidir en relació amb el lloguer del pis, ja que està a nom dels dos, i s’entén que ja no continuaran la convivència. Ambdues parts hauran d’acordar el que creguin convenient en relació amb l’immoble i notificar-ho al propietari per tal de fer les modificacions de contracte que siguin necessàries. A partir del moment en què es trenqui la convivència, la relació de parella estable quedarà extingida.

En el cas que s’hagués registrat la parella de fet, s’haurà de notificar al registre corresponent el trencament de la parella. Per realitzar aquesta gestió s’haurà d’estar a la normativa de cada registre per tal de sol·licitar la cancel·lació de la inscripció. Per exemple, en el Registre d’Unions estables no matrimonials de parella de l’Ajuntament de Manresa s’ha de presentar sol·licitud de cancel·lació al mateix registre i aquest resol sobre la petició.

2.- En el supòsit que la parella tingués patrimoni en comú, com per exemple un pàrquing en copropietat, que s’hauria de fer?

Aquest cas és diferent, ja que hi ha un bé immoble que està a nom dels dos i això s’ha de tenir en compte en el moment de la separació. És indiferent el que acordin les dues parts, la venda, el manteniment de la copropietat, l’atribució a una de les dues parts... Ara bé, el que sí que es recomana, per evitar problemes futurs, és redactar un acord privat o bé elevar-lo a escriptura pública davant de notari.

3.- En el supòsit que la parella tingui un fill menor d’edat s’ha de seguir el mateix procediment?

No. En el cas que existeixin fills menors d’edat no és possible la simple separació de la parella estable, ja que la legislació obliga a establir el règim de guarda i relacions entre els progenitors envers als fills i les contribucions en les seves despeses. Per aquest motiu, i sempre en interès dels menors, ambdues parts hauran d’acordar uns punts bàsics de convivència dels progenitors envers els menors. Aquest procediment s’equipara totalment al que s’estableix pel trencament matrimonial per separació o divorci al Codi Civil de Catalunya.

Pel cas que ambdues arribin a un consens en relació amb la guarda, règim d’estades i comunicacions, contribució a les despeses i altres que puguin ésser rellevants per als menors, s’haurà de redactar un conveni regulador de mutu acord el qual s’haurà de presentar al Jutjat de Primera Instància que correspongui i aquest haurà d’homologar-lo, previ control del Ministeri Fiscal en relació amb tots els pactes relatius als menors.

En el supòsit que ambdues parts no arribin a un acord, s’haurà de seguir un procediment contenciós davant del Jutjat de Primera Instància, seguint el procediment establert a la normativa vigent pels casos de separació o divorci matrimonials.

Sempre es recomana que al moment del trencament de la parella de fet es regularitzin tota la situació en relació amb els fills menors d’edat, per tal d’evitar possibles conflictes futurs en relació amb l’establiment de la guarda o a la contribució a les seves despeses.