Si s'ha de jutjar per la reacció d'ahir, després de conèixer-se que la banca haurà de retornar tot el cobrat de més per les clàusules sòl hipotecàries, les entitats financeres no semblen disposades a facilitar les coses perquè els afectats per aquestes clàusules puguin recuperar els seus diners, cosa que obligarà als clients a reclamar-los. Aquests són alguns consells per fer-ho amb èxit.

Com saber si es té una clàusula sòl?

Les clàusules sòl s'anomenen d'aquesta forma perquè impedeixen que l'interès cobrat per l'hipoteca baixi d'un determinat percentatge, de manera que el banc es garanteix uns ingressos mínims a costa del client. Així, per exemple, encara que es contractés el préstec amb un tipus de l'euríbor més el 0,50%, si la clàusula sòl està establerta en el 3% mai es baixarà d'aquesta xifra. Va ser a partir de l'any 2009, amb el desplomament de l'euríbor, quan la majoria d'aquestes clàusules es van activar i els clients van adonar-se de l'engany.

Qui pot reclamar?

Tots els afectats que considerin que la seva clàusula sòl és abusiva perquè no se'ls va informar degudament quan van contractar l'hipoteca. El Suprem ja ha determinat que ho són les de BBVA, Cajamar, Abanca i Popular, i el jutjat del Mercantil 11 de Madrid també ha declarat nul·les les d'altres 40 entitats, encara que la sentència no és ferma. Fins ara es retornaven els diners cobrats de més des del maig de l'any 2013, quan es va pronunciar el Suprem, però després de la sentència del Tribunal de la UE es pot reclamar la quantitat total abonada de més.

Així, entre els beneficiats d'aquesta fallada es troben els centenars de milers de clients de les entitats afectades per la sentència del Suprem, als quals es va deixar d'aplicar la clàusula immediatament després de la fallada però no se'ls va retornar ni un euro. Ara poden exigir aquestes quantitats, segons explica l'advocat especialista en finances Pedro Pérez.

Què passa amb els que ja van reclamar?

Els que ja hagin reclamat al jutjat i tinguin una sentència ferma, no podran beneficiar-se de la sentència europea, segons explica Pérez, en considerar-se "matèria jutjada". També ho tindran complicat els que van acceptar un acord extrajudicial amb la seva entitat -moltes van proposar als seus clients passar a una hipoteca fixa a canvi de retirar el sòl- en el qual constés que renunciaven a possibles reclamacions posteriors. Això sí, no tots aquests acords són legals ja que la renúncia ha de quedar molt clara. De fet, des d'organitzacions com Adicae els consideren tots il·legals.

Quins passos cal fer?

Pedro Pérez aconsella presentar, en primer lloc, una reclamació davant la pròpia entitat i després acudir al jutjat si no hi ha una resposta satisfactòria. Iria Aguete, directora de l'àrea de Banca de Reclamador.es advoca per acudir directament als tribunals amb una còpia de l'escriptura de la hipoteca i alerta davant dels pactes que ofereixin les entitats.

Té repercussions fiscals?

Sí, aquells que aconsegueixin recuperar els diners hauran de rendir comptes davant Hisenda, sobretot si es van desgravar en el seu moment.