L'estat espanyol té gairebé 15 milions de pobres

Un estudi de la UAB afirma que la pobresa ha crescut el 45% en 10 anys

23.01.2017 | 22:17

El Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB qüestiona en un estudi els indicadors oficials de pobresa a Espanya, que assenyalen un augment del 20% al 22% entre el 2004 i el 2014, i eleva la xifra d'espanyols en situació de pobresa dels 10,2 milions de les xifres oficials, a 14,7, un augment del 45%.

Les xifres oficials de pobresa, segons l'estudi, que publica avui la revista "Perspectives Democràtiques", "no reflecteix de forma adequada els canvis en l'economia espanyola arran de la crisi".

Segons l'estudi, les xifres oficials no usen el llindar de pobresa en els nivells del 2009, a l'inici de la crisi, i es pregunta "com és possible que els indicadors oficials de pobresa no siguin sensibles a una de les crisis econòmiques més impactants de les últimes dècades a Espanya, ja que les mesures oficials s'han mantingut obstinadament estables al llarg de l'última dècada".

Als països de la UE, es considera que una persona és pobre oficialment si el seu nivell d'ingressos és inferior al 60 % de la mitjana d'ingressos del país.

"El greu inconvenient d'aquestes mesures és que només tenen en compte la posició relativa dels individus, independentment dels nivells absoluts d'ingressos, pel que són completament insensibles als períodes d'expansió i contracció pels quals ha passat l'economia espanyola en els últims deu anys", ha denunciat Iñaki Permanyer, investigador del CED-UAB.

Segons els investigadors, "val la pena" mesurar la pobresa econòmica utilitzant un llindar de pobresa de l'any 2009 prenent com a referència el nivell de vida al començament de la crisi.

Llavors els resultats són que entre el 2010 i el 2014 el nombre de persones pobres passa de 10.206.684 a 14.794.664, amb un increment absolut de 4.587.980 individus, un increment relatiu del 45% respecte a la quantitat inicial.

Per a Permanyer, "les maneres com definim i mesurem els fenòmens socials tenen una importància capital no només a l'hora d'intentar retratar i comprendre el món que ens envolta sinó també quan intentem modificar-lo i corregir-lo" .

L'estudi analitza l'evolució recent dels nivells de pobresa en funció de tres característiques bàsiques: l'edat, el país de naixement i l'educació i conclou que l'increment de la pobresa ha estat particularment fort per als nens i la població en edat laboral, les persones sense estudis universitaris i els nascuts a l'estranger.

"Quan comparem les mesures de pobresa relativa oficials entre el 2009 i el 2014 es pot apreciar com s'ha produït un increment de la pobresa relativa per a tots els grups d'edat per sota dels 65 anys juntament amb un descens de la mateixa per a tots els grups per damunt de l'edat a la jubilació", ha indicat Permanyer.

Els jubilats constitueixen el sector de la població per grups d'edat que menys sembla haver patit l'impacte de la crisi econòmica, segons l'estudi, que alerta que els nivells de pobresa infantil i juvenil encara serien més alts de no ser per uns patrons de co-residència entre generacions que afavoreixen la convivència amb els pares fins a edats molt avançades.

Segons l'estudi, les dades mostren que més de la meitat dels nascuts a l'estranger eren pobres el 2014 i que les diferències entre nacionals i estrangers s'estan eixamplant en el temps.

Comparant el nivell educatiu, com més alt és el nivell educatiu de les persones, menor és la incidència de la pobresa i, malgrat que els que tenen estudis universitaris són els menys afectats per la incidència de la pobresa, aquesta s'ha incrementat en tots els nivells educatius.

Per a les persones amb estudis secundaris o universitaris, la incidència de la pobresa s'ha duplicat en cinc anys, i gairebé una de cada dues persones més grans de 25 anys sense educació primària és pobre.

Tot i que encara queden cinc anys per arribar a la data límit establerta per la UE en el programa Europa 2020, que planteja reduir la pobresa a Espanya en 1,4 milions de persones entre el 2010 i el 2020, "les possibilitats d'assolir l'objectiu semblen particularment escasses", segons l'estudi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

El nou vi.
Celler del Molí presenta Singular d'Àmfora

Celler del Molí presenta Singular d'Àmfora

La marca de vi Collbaix presenta Singular d'Àmfora, un vi madurat durant deu mesos en àmfores de...

L'índex d'inserció laboral dels alumnes graduats a UManresa se situa en el 96%

L'índex d'inserció laboral dels alumnes graduats a UManresa se situa en el 96%

La universitat manresana incrementa en quatre punts el nombre d'exestudiants que troben feina

Les empreses valoren positivament els efectes de les reformes que va emprendre Espanya el 2012

Una majoria d'empreses valora l'impacte positiu en els seus negocis de les reformes que va...

Fórum adjudicava «percentatges de segells» i el preu el fixava el seu expresident

L'expresident de Fórum Filatélico Francisco Briones va reconèixer durant el...

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema