El ministre de Justícia, Rafael Català, calcula que 1,5 milions de persones s'enfrontaran en els pròxims mesos a la restitució dels seus drets en els contractes hipotecaris amb clàusules sòl a través de la mediació voluntària per als clients i obligatòria per a la banca. En la previsió que aquesta mediació no arribi a bon port i provoqui un col·lapse del sistema judicial, el ministre ha anunciat que el govern està treballant en un reforç de les instàncies judicials a través de la designació de jutjats especials i especialitzats en clàusules sòl que siguin els competents en absorbir les possibles denúncies que es presentin després d'una mediació fallida. Catalá creu que serà més operatiu especialitzar uns determinants jutjats en clàusules sòl que repartir-los indiscriminadament entre els diferents tribunals existents.

El ministre, que aquest dimecres ha estat de visita a Barcelona, ha posat l'exemple que la capital catalana no hauria de tenir oberts tots els tribunals per admetre les denúncies que es presentin per clàusules sòl, sinó que potser dedicant «temporalment» dos o tres tribunals seria suficient i evitaria el col·lapse del sistema.

Rafael Catalá ha fet aquest anunci poc abans de la seva intervenció en un seminari sobre justícia i economia que ha organitzat la patronal Foment del Treball. El ministre ha insistit en assegurar que la decisió del Tribunal de Justícia Europeu no suposava ni una crítica ni una desautorització del sistema judicial espanyol, sinó una actuació dins la normalitat del poder judicial, que és un sistema basat en la jerarquia piramidal i on la interpretació màxim del dret europeu la té el Tribunal de Justícia Europeu.

L'objectiu de la normativa de mediació de les clàusules sòl aprovada en consell de ministres és la restitució dels drets com més ràpid millor de les persones afectades per unes clàusules abusives per part de les entitats financeres. Amb la normativa s'estableix que aquesta mediació que s´obre de forma voluntària per al client afectat i obligatòria per al banc no s'allargui més de tres mesos.

Per al ministre, que aquesta mediació resolgui el problema seria un benefici per al client i també una mostra de «maduresa» de la societat espanyola, que a través d'una mediació entre bancs i usuaris trobi una solució satisfactòria per a les dues parts.

D'altra banda, la regularització fiscal de la devolució de les clàusules sòl es farà en la declaració de la renda de l'exercici següent, sense necessitat de presentar una autoliquidació complementària.

L'Agència Tributària ha detallat aquest dimecres en un comunicat publicat a la seva web el tractament fiscal de la devolució del que s'ha pagat de més per les clàusules sòl, com recull el decret llei aprovat divendres passat per donar una solució extrajudicial a les reclamacions.

L'Agència apunta que els ingressos obtinguts per la devolució del que s'ha pagat de més no se sumaran a la base imposable de l'IRPF, com tampoc ho faran els interessos indemnitzatoris que puguin obtenir-se. No obstant això, cal regularitzar les eventuals deduccions fiscals aplicades, ja sigui per inversió en habitatge habitual o com a despesa deduïble en el cas d'activitats econòmiques, per tornar a la Hisenda pública el que s'hagués deduït en excés.

En el cas de deducció per compra d'habitatge habitual, la regularització es farà sense interessos de demora en la corresponent declaració de la renda, és a dir, si la sentència, laude o acord arriba el 2016, es regularitza en la declaració del 2016 que es presenta a la primavera del 2017. L'Agència Tributària aclareix que aquest ajust es realitza mitjançant el procediment habitual per regularitzar deduccions, és a dir, completant les caselles 524 i 526 de la declaració, però no les 525 i 527, destinades als interessos de demora.

Els usuaris que optin per destinar les devolucions a minorar el seu deute hipotecari en lloc de cobrar-les en efectiu no hauran de regularitzar les deduccions, però tampoc no tindran dret a aplicar noves deduccions per aquest import.

En el cas dels clients que hagin aplicat despeses deduïbles d'activitats professionals en excés per efecte de les clàusules sòl ara anul·lades, hauran de regularitzar la seva situació amb declaracions complementàries dels corresponents exercicis, encara que sense despeses, sancions, interessos de demora, ni recàrrecs.