El Consell Executiu de Govern ha aprovat aquest dimarts les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica. Fonamentades en les directrius que marca la Unió Europea, la funció del document és orientar la societat cap a un model de sobirania energètica, on les energies renovables i les noves tecnologies situen al ciutadà com a "actor del sistema energètic", no només com a consumidor sinó també com a generador i gestor d'energia. El Pacte vol prendre el relleu del Llibre Blanc de l'Energia del 1981 davant els canvis que ha experimentat la societat en aquests darrers 35 anys. "El compliment d'aquests objectius requeriran un camí llarg", ha reconegut en roda de premsa el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget", qui ha recordat que, actualment, el 54% de l'energia elèctrica que es genera ve de les centrals nuclears, mentre que les renovables només representen el 8%.
Segons directrius de la Unió Europea, de cara al 2020 les energies renovables haurien de representar el 20% del total, i pel 2030, aquest percentatge hauria d'augmentar fins al 27%. De tota l'energia que es consumeix a Catalunya, un 27,3% va a parar al sector industrial, un 15,1% a l'àmbit domèstic, un 12,2%, en el sector serveis, i un 3,1% en l'agricultura, ramaderia i pesca. Però el sector que més consumeix energia és el del transport (42,3%). I d'aquesta energia, el 95,2% prové del petroli.
El Pacte Nacional per a la Transició Energètica fa una visió global del model energètic, i fa constar que actualment hi ha una elevada dependència de l'exterior pel que fa a recursos (75% i 90% comptant l'urani per a les centrals nuclears), especialment fòssils, els quals habitualment s'han d'anar a buscar, com a mínim, a 1.000 quilòmetres de distància, en ubicacions sovint "geoestratègicament complexes". Un altre dels greuges actuals és que el model energètic es basa en una estructura vertical on una empresa pot agrupar totes les activitats del mercat energètic; amb poques centrals energètiques (però amb molta potència), amb pocs operadors, fiscalitat sense incentius i elevades externalitats.
En aquest sentit, es vol reduir la "dependència" de l'exterior amb una estructura horitzontal i un model flexible i adaptable que permeti una generació d'energia "neta", amb inversions diversificades, fiscalitat sostenible, poques externalitats i que sigui 'quilòmetre 0".
Els instruments transversals per assolir aquest repte són el "finançament" i el "lideratge" o "governança". El primer pilar requereix una nova fiscalitat energètica i ambiental que gravi el consum d'energia en funció de les emissions contaminats i el volum de consum. Pel que fa a la governança, es preveu la creació de tres òrgans: un Consell Assessor per la Transició Energètica, un Comitè Coordinador del Pacte Nacional per a la Transició Energètica -amb la funció d'alinear les diferents polítiques de la Generalitat i afrontar des del Govern el nou model energètic-, i la Taula per la Transició energètica de Catalunya, que serà l'òrgan participatiu de tota la societat civil.
Per tal de materialitzar el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, s'elaborarà un Pla de Treball 2017-2025, es realitzarà la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050; es redactarà la Llei de Transició Energètica per al desenvolupament sostenible, i es prepararà un nou Pla de l'Energia amb l'horitzó fixat en l'any 2030.
L'aprovació de les bases per al Pacte Nacional per a la Transició Energètica culmina el procés participatiu iniciat pel Govern l'any 2015, i dóna compliment a diferents resolucions del Parlament de Catalunya que insten el Govern a treballar en el canvi de model energètic.
Una primera fase ambiciosa
Actualment, Catalunya està en una posició "còmode" sent el sisè país de la UE amb els índex més baixos d'emissió de CO2 i amb baixa dependència dels combustibles fòssils, així com una absència en l'ús del carbó. Un dels motius és l'important pes de l'energia nuclear, que suposa el 55%. Es vol dur a terme, però, un pla ambiciós on s'aspira a arribar al màxim: a un 100% d'energies renovables al 2050.
Per assolir-ho, hi ha traçades dues etapes definides, la primera, del 2017 al 2030, on es vol assentar les bases de la transició energètica, impulsar les tecnologies clau d'aquest procés, implicar a ciutadans i empreses i traçar un pla de treball 2017-2025. Es tracta de la fase més complexa d'endegar, a la que seguirà uns segon període, que anirà del 2031 fins el 2050. Estarà marcat per la consolidació de la transició, el desenvolupament de les tecnologies per fer-la possible i consolidar el pes del ciutadà.
A més, haurà de definir-se la renovació energètica dels edificis, la regulació i necessitats d'emmagatzematge d'energia, i el nivell de digitalització de la xarxa de distribució. "Els reptes no són senzills i les resistències al canvi seran moltes", ha assenyalat el conseller, qui ha afegit que aquests objectius s'han d'assumir independentment de quin sigui el context polític i en quina etapa es troba el procés.
Precedents i eixos d'actuació
El Pacte Nacional per a la Transició Energètica és, segons assegura el conseller Baiget, una eina "estratègica", hereva del Llibre Blanc de l'Energia, que es remunta al 1981. Una societat que 35 anys enrere tenia un model energètic centralitzat i basat en combustibles fòssils i nuclears (de fet, en aquest període va ser l'auge de les centrals nuclears a Catalunya), i que estava condicionat per un preu del petroli molt car, derivat de la segona crisi important que va haver-hi l'any 1979. El context d'aquest 2017 ha permès que el ciutadà tingui un paper actiu, on no només és consumidor, sinó que pot tenir la opció de ser generador i distribuïdor d'energia. A més, l'entorn internacional amb noves tecnologies energètiques emergents.
El document, consensuat amb la societat civil, enumera set eixos d'actuació: garantir el "dret fonamental a l'accés a l'energia i la defensa dels drets dels consumidors"; "garantir l'abastament energètic amb qualitat i fiabilitat", assolir el "màxim nivell" d'estalvi i eficiència energètica; "maximitzar" l'ús de les energies renovables; fomentar la recerca i la innovació, una "democratització" de l'energia i una major participació de la societat en el nou mode energètic, i exercir "les competències plenes en matèria d'energia per part de les institucions catalanes en el marc de la Unió Europea".
Els reptes de l'autoconsum
En roda de premsa, el conseller d'Empresa i Coneixement ha reconegut que "es podria fer molt més" amb una "llei estatal" que fomentés l'autoconsum energètic. "El Govern està treballant en un pla de foment"; ha dit Jordi Baiget, anunciant que pròximament es convocaran a les entitats, empreses subministradores, institucions, agents socials i econòmics i administracions interessades a fer una posada en comú per impulsar l'autoconsum d'energia al país.
