Hi ha territoris que són veritables encreuaments de camins, de cultures, de religions, de races... i els Balcans, convuls territori europeu, és un d'aquests punts calents del planeta al qual la dissenyadora manresana Miriam Ponsa ha dedicat les seves últimes creacions, que ha revelat aquest dimarts a la 080 de Barcelona.

Es pot associar aquest territori a l'explosió colorista d'un campament zíngar, però Ponsa ha estat dràstica en la seva elecció, reduir la gamma cromàtica en aquesta col·lecció per a l'hivern que ve únicament a tres colors: el negre, el gris i el blanc ocre, un rigor estètic amb el qual esquiva l'ortodòxia dels patrons de la moda ètnica.

A aquesta breu paleta de colors, s'hi suma el volum de les peces, i per descomptat, les superposicions, capes i capes de peces, que alimenten aquest to tradicional i de certa improvisació en el vestir amb el qual durant segles s'han cobert moltes dones en els zones rurals: pantalons sobre faldilles i a sobre de tot, abrics amb els quals protegir-se, perquè com tan encertadament diria Góngora: "ande yo caliente...".

La dissenyadora manresana ha jugat amb els volums en la superposició de gruixudes jaquetes, xals, petos, abrics amb prou feines esbossats, pantalons, faldilles i vestits, que es fusionaven amb senzilla sobrietat.

En els teixits, la llana ha estat la gran protagonista de la col·lecció de Ponsa, llana en gorres cònics (que portaven totes les models) i sabates, llanes barrejades també amb cotó i amb seda, materials i estructures que es fusionen amb fluïdesa, malgrat la seva diversitat, com els pobles dels Balcans, ha apuntat la creadora manresana minuts abans de la desfilada.

Això no obstant, aquesta "ruta" no pretén ser un discurs d'oportunisme polític ni social sobre fronteres o immigració, que pogués ser titllat de frívola -i del que Ponsa diu fugir per damunt de tot-, sinó que és fruit d'un viatge personal, sense ironies, que la dissenyadora va realitzar en els dos últims anys per la regió, on va poder impregnar-se en directe de la tradició i de l'ambient més autèntic.

"He volgut treballar amb les formes i amb els teixits, i amb aquests colors bàsics, perquè si obria la gamma, al final podia resultar massa ètnica, perquè si imagino la col·lecció en color, que es porta molt per a l'hivern que ve, hauria estat excessiva", argumenta Ponsa.