CaixaBank creu que l'impacte màxim de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les clàusules sòl podria suposar uns 1.250 milions d'euros, en l'hipotètic cas d'haver de retornar el 100% dels contractes. Tot i aquest ''màxim potencial'', el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, ha calculat que només s'haurà de tornar la meitat d'aquesta xifra perquè no totes les clàusules han estat afectades per la manca de transparència i condicions abusives a les que es refereix la sentència europea. D'aquesta manera, l'impacte en els comptes d'aquest any 2017 serà d'uns 625 milions d'euros. De moment, CaixaBank ja ha obert un servei centralitzat amb 130 persones que han començat a informar als clients afectats.

Les clàusules sòl han centralitzat la roda de premsa de la presentació de resultats corresponents a l'exercici del 2016. En resposta a la primera de les preguntes, Gonzalo Gortàzar ha volgut recordar que el producte de les clàusules sòl ha estat importat per part de moltes de les entitats absorbides en aquest any de crisi i que per tant era un producte aliè als serveis que oferia l'antiga caixa.

El conseller delegat ha recordat que el 2015, CaixaBank va començar a negociar amb els afectats en situació vulnerable pel nivell de rendes i que aquesta via es va estendre a tots el afectats fins arribar a aconseguir que a mitjans del 2015 tots els afectats de les clàusules sòl per manca de transparència o condicions abusives ja havien recuperat tots els diners i els interessos. Aquesta, ha dit, va ser una política de CaixaBank que va ser ''voluntària i unilateral'' sense que entremig hi hagués cap sentència judicial, ha reblat Gortázar.

Un servei centralitzat de 130 persones

Ara, després de la sentència del mes de desembre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, CaixaBank ha recollit el contingut de la resolució judicial i de moment ja ha obert un servei centralitzat dotat amb 130 persones especialitzades que ja han començat a posar-se en contacte amb els afectats (no s'ha concretat el nombre d'afectats tot i que s'ha dit que eren molts).

Gortázar ha explicat que l'objectiu de l'entitat és analitzar ''cas per cas'' i en els expedients oberts on es vegi una manca de transparència i un abús en el contingut de les clàusules, CaixaBang tornarà la totalitat dels diners més els interessos. ''Es pagarà quan correspongui i no es pagarà quan no correspongui'' ha reblat el conseller delegat.

Gortázar ha afegit que el potencial màxim d'afectació de la sentencia europea, en cas que tots els contractes resultessin contraris a l'entitat, suposaria un impacte en el compte de resultats del 2017 de 1.250 milions d'euros. Com no tots els contractes s'han fet malament, el càlcul que ha fet CaixaBank, i que ja està dotat en la seva totalitat en els comptes del 2016, és de 625 milions d'euros, la meitat del ''potencial màxim'', ha dit.

El conseller delegat ha volgut matisar que això no vol dir que es pagaran la meitat de les clàusules sòl sinó que es retronaran tots els diners i els interessos a totes aquelles persones que es vegi que han tingut un contracte abusiu i amb un procediment amb manca de transparència.

A preguntes dels periodistes sobre la nova llei hipotecària, el president de CaixaBank, Jordi Gual, ha reflexionat que fins ara la normativa que regula la concessió d'hipoteques ''ha funcionat bé'' però que ''benvinguda'' sigui l'entrada de la nova normativa si serveix per ''preservar l'estabilitat futura'' del sistema.

En relació amb l'impacte negatiu que ha suposat en la reputació dels bancs la crisi financera d'aquests últims anys, Gual ha explicat que en aquest últim període s'ha avançat molt en un nou marc regulador per l'activitat financera i s'ha mostrat confiat que amb el temps i ''de manera gradual es restableixi la confiança amb el sector''.

Gortàzar ha afegit a les paraules del president Gual, que no totes les entitats bancàries van actuar de la mateixa manera i ha recordat que 'la Caixa' i CaixaBank en aquesta crisi han tingut un paper ''absolutament diferencial'' en relació amb altres entitats. Ha estat una crisi que per l'entitat catalana ha suposat un cost de 4.500 milions d'euros en els comptes de l'entitat que han ''pagat les butxaques dels nostres accionistes''.

La distribució d'aquests 4.500 milions ha estat de 3.000 milions en aportacions al Fons de Garantia de Dipòsits i el Fons de Resolució; prop de 1.000 milions per pagar les preferents de Banca Cívica i uns 600 milions que en un escenari ''complex'' de l'economia es van aportar a la Sareb.