CaixaBank ha aconseguit el 2016 el seu millor resultat en cinc anys, amb 1.047 milions d'euros de benefici, el 28,6% més, i ha anunciat que analitzarà «cas a cas totes les reclamacions que rebi per les clàusules terra i tornarà de manera «ràpida i senzilla» aquelles que consideri abusives.

L'entitat que presideix Jordi Gual va registrar en el quart trimestre de l'any una provisió addicional de 110 milions d'euros per fer front a possibles reclamacions per les clàusules terra, que el mateix banc va retirar l'octubre del 2015. Aquesta dotació se suma als 515 milions que ja havia reservat per a aquesta finalitat el 2015, cosa que situa l'import global de provisions per les terra en 625 milions, la meitat de l'impacte total -1.250 milions-, que tindria per al banc la devolució total d'aquestes clàusules als seus clients amb caràcter retroactiu.

Durant la presentació, ahir, dels resultats del 2016, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va explicar que l'entitat ha habilitat un equip de 130 persones per analitzar totes aquestes reclamacions i ha assegurat que els 625 milions aprovisionats seran suficients per atendre les demandes extrajudicials. Aquest equip s'encarregarà d'estudiar «cas a cas» les reclamacions i, si hi ha hagut falta de transparència o bé situacions abusives en la inclusió d'aquestes clàusules, es tornaran els diners, amb els corresponents interessos, «de manera senzilla i fàcil», i si no compleixen les característiques, «ho direm» als clients, va indicar Gortázar.

El directiu va voler remarcar que les clàusules terra que depenen del banc procedeixen, «en la seva gran majoria», de clàusules incloses per altres entitats financeres que CaixaBank ha acabat absorbint aquests últims anys.

Gortázar, d'altra banda, es va mostrar «molt satisfet» pels resultats obtinguts per CaixaBank en l'exercici 2016, en què s'han superat els 1.000 milions de benefici net per primera vegada des de l'any 2011 gràcies, sobretot, a l'evolució positiva dels ingressos core, o fonamentals, la contenció de costos i dotacions inferiors.

L'entitat ha reduït l'últim any la seva ràtio de morositat fins al 6,9%, dues dècimes menys que al tancament del 2015, i ha reforçat el seu lideratge en el negoci de particulars i banca digital. Amb tot, CaixaBank ha procedit a revisar el seu Pla Estratègic per al període 2015-2018 i ha modificat el seu objectiu de rendibilitat, que ha reduït de tres punts, per adaptar-lo al context econòmic actual. El març del 2015, CaixaBank va presentar la seva estratègia per als quatre anys següents, un pla que preveia quadruplicar la rendibilitat de l'entitat en aquest període, i situar-la entre el 12 i el 14%. En l'equador de l'execució d'aquest pla, el banc ha decidit revisar-lo per adaptar-lo a les actuals condicions del mercat, i ha situat l'objectiu de rendibilitat entre el 9 i l'11%.

Jordi Gual va detallar, sobre això, que les cinc línies estratègiques del pla «continuen sent vàlides», si bé resulta necessari adaptar «algunes prioritats» al context previst, que «seguirà sent complex i dificultarà l'objectiu, en especial el de millorar la rendibilitat». Així, després de la revisió del pla, les prioritats seran aconseguir més diversificació d'ingressos, incidir en la contenció de costos, reduir els improductius, apostar per la digitalització per millorar la qualitat del servei i crear valor en el banc portuguès BPI, sobre el qual CaixaBank ha llançat una opa per aconseguir-ne el control. El grup espera culminar amb èxit la setmana que ve aquesta opa, encara que no vol especular sobre quin percentatge de l'accionariat del banc portuguès pot acabar controlant, atès que el procés encara està en marxa. Gual va fer ressaltar que BPI és un banc «solvent i d'elevada qualitat creditícia», mentre que Gortázar va destacar el paper del seu equip directiu en un entorn econòmic «dificilíssim» a Portugal i va mostrar la seva confiança en ell.

El president de CaixaBank, d'altra banda, va considerar positiva la intenció del govern central de reformar la Llei Hipotecària si serveix per dotar el mercat de més seguretat. «Qualsevol modificació legislativa que aporti més claredat i seguretat jurídica serà benvinguda», va dir Gual, que va aclarir que l'actual legislació «ha estat bona i ha funcionat molt bé» i va vincular els problemes registrats els últims anys, com les clàusules terra abusives, a la bombolla immobiliària i financera.

Respecte a la irrupció de nous actors digitals en el sector financer, com Facebook, Gual va dir que veu aquesta nova situació «com un estímul», encara que demana que operin en un entorn «semblant» a la regulació a la qual està sotmesa la banca tradicional.