La comissió d'Afers Econòmics del Parlament Europeu (PE) creu que la pèrdua del "passaport" que permet als 5.500 empreses financeres britàniques operar en el mercat de la Unió Europea (UE) serà la qüestió fonamental en matèria econòmica en les negociacions per a la sortida de Regne Unit.

Així es desprèn d'una anàlisi elaborat per la comissió sobre l'impacte del Brexit en les diferents àrees econòmiques de competència comunitària, a què ha tingut accés Efe.

"L'accés al mercat serà de llarg un dels assumptes clau en la futura relació entre els 27 i Regne Unit", diu l'avaluació preliminar de l'Eurocambra.

D'aquí que l'informe, que analitza de forma més breu l'impacte sobre la legislació fiscal o de competència, se centri a revisar detalladament el potencial impacte de la sortida en la regulació dels serveis financers.

Els autors destaquen que si el Regne Unit surt completament del mercat únic, com ha promès el Govern britànic, 5.476 companyies registrades al país perdran els seus passaports per operar a la UE, mentre que altres 8.008 companyies amb seu a territori comunitari també perdran aquesta autorització, que permet prestar serveis a tota la Unió sense necessitat d'autoritzacions nacionals.

Regne Unit passaria a ser considerat un país tercer i només podria obtenir accés al mercat únic si la Comissió Europea determina que el seu règim és equivalent a l'europeu, un procés que no està contemplat en totes les normes comunitàries, la negociació pot portar anys i que només proporciona un accés limitat, adverteix la comissió.

D'entre totes les àrees analitzades, l'Eurocambra destaca les implicacions del Brexit a les normes de resolució bancària europea, la reforma de les regles europees de requisits de capital per a la banca o la legislació sobre les càmeres de contrapartida central, entitats poc conegudes però que preocupen especialment al sector.

Pel que fa a aquestes càmeres, que actuen d'intermediaris per a les operacions entre entitats financeres ia la UE són d'obligat ús per a les operacions amb derivats denominats en euros-l'informe subratlla les implicacions sobre la seva localització i les noves normes de supervisió.

De les 17 centrals autoritzades a la UE, quatre estan establertes al Regne Unit i gestionen la gran majoria d'aquestes transaccions, el que implica que si perden el seu passaport "haurien d'establir-en un altre Estat membre i completar el procediment d'autorització", diu l'informe .

La comissió creu, però, que "en principi el règim regulador del Regne Unit hauria de ser considerat almenys equivalent al de la resta de la UE" després de la sortida, tot i que adverteix que el projecte de fusió entre London Stock Exchange i Deutsche Borse fa "encara més difícil" la discussió sobre la situació de les CCP, ja que podria provocar una "major concentració" de les seves activitats.

A més, tampoc s'aplicarien al país les normes que la UE preveu aprovar sobre resolució i supervisió d'aquestes entitats, que no contemplen que un país tercer participi en els òrgans de supervisió, tot i que "les autoritats del Regne Unit podrien voler implicar-se" en els mateixos.

D'altra banda, la comissió subratlla que la directiva de recuperació i resolució de la banca (BRRD) també deixaria d'aplicar al Regne Unit, el que "faria més difícil lluitar amb les crisis bancàries transfrontereres i podria invalidar els acords aprovats després de la crisi" .

"Podria augmentar el desig de les autoritats de 'voltar' capital i liquidin entre jurisdiccions fragmentant els mercats", apunten.

Les firmes a Londres podrien a més veure afectades per les noves normes sobre requisits de capital, que exigiran que bancs de tercers països amb més de 30.000 milions de beneficis a la UE creuen una companyia intermèdia amb seu als Vint.

L'informe estima, d'altra banda, que la sortida del Regne Unit pot afectar la influència de la UE en els fòrums internacionals de regulació bancària, com el comitè de Basilea.

Altres assumptes importants a tancar en els acords sobre la sortida i futura relació entre el Regne Unit i els Vint-i-set seran la participació del país en el Banc Europeu d'Inversions, el pressupost comunitari i la futura nova seu de l'Autoritat Bancària Europea, avui establerta en Londres.