Europa valora la pèrdua del passaport bancari com a problema clau del Brexit

«L'accés al mercat serà de llarg un dels assumptes clau en la futura relació entre els 27 i el Regne Unit», diu l'avaluació preliminar de l'Eurocambra. D'aquí que l'informe, que analitza de forma més breu l'impacte sobre la legislació fiscal o de competència, se centri a revisar detalladament el potencial impacte de la sortida en la regulació dels serveis financers.

Els autors destaquen que si el Regne Unit surt completament del mercat únic, com ha promès el Govern britànic, 5.476 compa-nyies registrades al país perdran els seus passaports per operar a la UE, mentre que 8.008 compa-nyies amb seu a territori comunitari també perdran aquesta autorització, que permet prestar serveis a tota la Unió sense necessitat d'autoritzacions nacionals.

Així, el Regne Unit passaria a ser considerat un país tercer i només podria obtenir accés al mercat únic si la Comissió Europea determina que el seu règim és equivalent a l'europeu, un procés que no està previst en totes les normes comunitàries, la negociació pot portar anys i només proporciona un accés limitat, adverteix la comissió.

D'entre totes les àrees analitzades, l'Eurocambra destaca les implicacions del Brexit a les normes de resolució bancària europea, la reforma de les regles europees de requisits de capital per a la banca i la legislació sobre les càmeres de contrapartida central, entitats poc conegudes però que preocupen especialment el sector.

Pel que fa a aquestes càmeres, que actuen d'intermediaris per a les operacions entre entitats financeres i la UE són d'obligat ús per a les operacions amb derivats denominats en euros -l'informe subratlla les implicacions sobre la seva localització i les noves normes de supervisió.

De les 17 centrals autoritzades a la UE, quatre són establertes al Regne Unit i gestionen la gran majoria d'aquestes transaccions, el que implica que si perden el seu passaport «haurien d'establir-se en un altre Estat membre i completar el procediment d'autorització», diu l'informe.

La comissió creu, però, que «en principi el règim regulador del Regne Unit hauria de ser considerat almenys equivalent al de la resta de la Unió Europea» després de la sortida, tot i que adverteix que el projecte de fusió entre la London Stock Exchange i la Deutsche Borse fa «encara més difícil» la discussió sobre la situació de les CCP, ja que podria provocar una «concentració més gran» de les seves activitats.

A més, tampoc no s'aplicarien al país les normes que la UE preveu aprovar sobre resolució i supervisió d'aquestes entitats, que no consideren que un país tercer participi en els òrgans de supervisió, tot i que «les autoritats del Regne Unit podrien voler implicar-s'hi».

D'altra banda, la comissió subratlla que la directiva de recuperació i resolució de la banca (BRRD) també deixaria d'aplicar al Regne Unit, el que «faria més difícil afrontar les crisis bancàries transfrontereres i podria invalidar els acords aprovats després de la crisi». «Podria augmentar el desig de les autoritats de 'cercar' capital i liquidin entre jurisdiccions fragmentant els mercats», apunten.

Les firmes a Londres podrien a més veure's afectades per les noves normes sobre requisits de capital, que exigiran que bancs de tercers països amb més de 30.000 milions de beneficis a la UE creïn una companyia intermèdia amb seu als Vint-i-Set.

L'informe estima, d'altra banda, que la sortida del Regne Unit pot afectar la influència de la UE en els fòrums internacionals de regulació bancària, com el comitè de Basilea.

Altres assumptes importants a tancar en els acords sobre la sortida i futura relació entre el Regne Unit i els Vint-i set seran la participació del país en el Banc Europeu d'Inversions, el pressupost comunitari i la futura nova seu de l'Autoritat Bancària Europea, avui establerta en Londres.