Cada empresa té els seus clients i el seu lloc al mercat, però crec que seria interessant analitzar què fa cadascú i a qui s'adreça.

Un fabricant, a partir d'una matèria primera i a través, normalment, de maquinària treu al mercat uns productes que solen ser grans partides a uns preus que són cada vegada més ajustats per ser competitiu en un mercat globalitzat.

Es fabriquen neveres, televisors, telèfons mòbils, cotxes...; però també productes alimentaris. Hi ha fabricants de vi que, a través de productes enològics, cor-regeixen l'acidesa, li donen un punt de dolçor per fer-lo més comercial o utilitzen llevats seleccionats per fer un vi atractiu però sense personalitat.

Si pensem en un elaborador, també a partir d'una matèria primera, normalment alimentària, serà una persona que treballa el producte d'una manera més artesanal en petites quantitats i amb un valor afegit, la mà d'un expert en el seu camp que busca la màxima expressió del seu producte i intenta reflectir l'essència i la identitat d'aquesta matèria primera que variarà molt dependent del seu lloc d'origen.

Un formatge dels Alps traurà al mercat un producte característic d'alta muntanya (formatges grossos de pasta dura o cuita). D'un celler petit del Priorat esperarem un vi amb caràcter, força i mineralitat, típic dels sòls on es cultiva la vinya; un cerveser artesà elaborarà una cervesa característica del seu estil, més lleugera, més fosca, més amarga, amb un tipus de llúpol o altre, amb més malta o menys, etc.

Si pensem en dolç, no és el mateix una melmelada fabricada amb grans quantitats i pensada per ser comercialment atractiva, maquillant-la amb diversos ingredients que, encara que siguin autoritzats per sanitat, mai no podran mostrar aquell gust o aquella textura irregular però autèntica que ens dóna una elaborada artesanalment basant-se en una fruita collida i seleccionada a l'arbre i que busquem que s'expressi sola, tal com és, sense retocar res.

Pensant en els productors, m'agradaria recordar tantes vegades com sigui necessari que són uns herois i no se'ls té en compte, però gràcies al seus sacrificis podem gaudir de productes naturals, frescos i autèntics.

Parlo del pagesos. Tant si són agricultors com ramaders, dediquen moltes hores (potser massa) a la seva feina no només perquè els agrada (sort en tenim), sinó per necessitat de tirar el negoci endavant. Tot i així no hi ha consciència en general de la importància que tenen en les nostres vides.

Les nous del Bages són excel·lents, si un any un noguer no en produeix, les hem d'importar per exemple de Califòrnia, però no és el mateix ni de bon tros. L'avellana de Reus és gustosa, de bona mida, beneficiosa per a la salut i és nostra. No anem a buscar la més barata del mercat, pensem que tenim un tresor a casa i no l'hem de perdre.

Fruita, verdura, arròs, etc. tenim de tot i molt bo. Prenguem consciència que hem de cuidar qui produeix aquests aliments únics perquè no plegui i haguem de menjar tomàquets lluents, de forma perfecta, que semblen de plàstic i que quan te'ls menges t'adones que ho són, que no tenen gust de res, encara que posis un bon oli del Bages, una bona sal i pebre si fa falta, segueixen sent insípids. Per sort, ara els científics s'han adonat que aquestes verdures tan atractives a la vista però sense gust no són el futur, i s'està investigant com retornar-los els gustos perduts quan l'únic objectiu era fer-les comercialment boniques sense importar si perdien les seves propietats gustatives i nutritives.

Val la pena valorar l'aportació que fan els nostres pagesos, sobretot els de proximitat, i menjar el que toca quan toca, com es feia abans. No val allò de: «tot l'any hi ha de tot». Prioritzem el que tenim al nostre entorn, ho agrairan els productors i la nostra salut.