La Comissió Europea (CE) ha empitjorat les previsions sobre el dèficit públic espanyol i estima que es reduirà al 3,5 % del PIB aquest any i al 2,9 % el 2018, per sobre dels pronòstics anteriors. Això no obstant, manté la projecció de creixement econòmic en el 2,3% per a aquest exercici i en el 2,1% el proper. Segons les previsions macroeconòmiques d'hivern presentades ahir per l'executiu comunitari, els «riscos» en les perspectives fiscals «estan relacionats amb els passius contingents i la incertesa sobre l'impacte de les recents mesures fiscals» adoptades pel govern espanyol per augmentar els ingressos.

Les dades que va avançar ahir la CE són més dolentes que les del gener, després de validar l'esbor-rany de pressupost per al 2017, que incloïa les mesures fiscals addicionals aprovades al desembre, quan va vaticinar que el dèficit se situaria aquest any en el 3,3 % i el que ve en el 2,8 %. «Gràcies a les noves mesures sobre ingressos i una perspectiva macroeconòmica positiva, s'espera que el dèficit públic continuï reduint-se» en els propers anys, exposa l'informe de la CE. Brussel·les preveu que la reducció del dèficit en els propers dos anys estigui impulsada per la continuïtat del descens en les despeses per interessos del deute, així com per la «perspectiva macroeconòmica positiva, que hauria de continuar acompanyant els ingressos per impostos i mantenir sota control les transferències socials».

No obstant això, subratlla també la «incertesa» sobre el resultat que donaran les mesures per elevar els impostos aprovades al desembre pel govern, que consisteixen essencialment en modificacions de l'impost de societats amb les quals Madrid preveu recaptar 4.655 milions d'euros i canvis en els impostos especials que preveu reportin 850 milions.

Si es compleix el pronòstic de Brussel·les, Espanya no respectaria l'objectiu de dèficit del 3,1% per a aquest any pactat amb Brussel·les, per la qual cosa la CE ja va advertir al gener l'executiu que havia d'estar preparat per «adoptar mesures addicionals» si hi ha risc que el desviament sigui més elevat, alhora que instava el govern a aprovar al més aviat possible els pressupostos definitius. La valoració, però, és en general positiva per a Espanya en termes de creixement, desocupació, deute i inflació. «El creixement econòmic va superar les expectatives en els últims trimestres», resa l'informe, que afegeix que «mentre els vents de cua favorables s'apaguen gradualment, el ritme de creixement es reduirà però seguirà sent robust» en els propers exercicis.

La CE estima que el PIB va augmentar el 3,2 % el 2016, que el 2017 creixerà a «un robust» 2,3 % i que es moderarà fins al 2,1 % el 2018. La desacceleració del creixement s'explica per «l'alentiment del consum privat, el descens en la creació d'ocupació» i la desaparició gradual de factors favorables com els baixos preus del petroli, les rebaixes de tipus o les bones condicions de finançament. Brussel·les espera que el creixement de l'ocupació «es moderi» però, no obstant això, «romangui fort» i permeti que l'atur passi del 18,6% el 2016 al 17,7% aquest any i al 16% el 2018.