l'envelliment

03.03.2017 | 23:42

Espanya (i Catalunya) envelleixen. A Manresa, els índexs de sobreenvelliment superen la mitjana catalana.

L'esperança de vida se situa al voltant dels 82 anys de mitjana (80,1 per als homes i 85,6 per a les dones) i es preveu que continuï augmentant. El percentatge de població de més de 65 anys és ara del 18,4%, però augmentarà fins al 38,7% l'any 2060.

Segons les dades projectades per l'Institut Nacional d'Estadística, els ciutadans en la franja d'edat d'entre 70 i 74 anys passaran dels 1,8 milions actuals als 2,3 milions el 2060; de 75 a 79 anys l'augment és de 747.000 habitants més; els de 90 a 94 anys passen de 333.000 a 1,93 milions; les persones de 95 a 99 de 75.000 a 1,13 milions; i, finalment, els espanyols amb més de 100 anys passaran dels 13.000 actuals als 372.800 (!).

Per primera vegada a la història, els més grans triplicaran el nombre de nens (de 0 a 15 anys). Avui a Espanya hi ha prop de 9,3 milions de pensions (amb una mitjana de 900 euros mensuals) i les de jubilació, amb 5,6 milions, són les més nombroses (mitjana de 1.040 euros).

Només l'impacte directe de l'envelliment sobre la sanitat i les pensions força a transformar l'Estat del benestar. Si, a més, hi afegim la reducció de l'ocupació i els efectes de la revolució tecnològica digital i cibernètica, obtenim una situació d'emergència que ens obliga a repensar la cobertura bàsica de les necessitats humanes.

Els senyals actuals d'esgotament del fons de reserva de la Seguretat Social i, per tant, d'insuficiència de cotitzacions socials dels que treballen per pagar les pensions dels jubilats, són només una admonició del que ens trobarem a partir del 2025. A partir d'aquesta data, les generacions més nombroses del baby-boom (nascudes entre el Pla d'Estabilització del 1959 i la crisi del petroli del 1973) començaran a jubilar-se. I no tenim un reemplaçament poblacional.

L'estructura demogràfica perd el perfil tradicional de piràmide egípcia, amb una àmplia base que es va estre-nyent amb el pas dels anys, i es converteix en una mena de xampinyó, de barret més ample que el peu.

A partir del 2025 es dinamitarà l'actual sistema públic i de repartiment de pensions, que tindrà retallades en les pensions del 50% fins a deixar-les a un nivell de subsistència, i s'haurà de tenir un nou sistema de protecció social.

En les properes dècades ens esperen uns canvis profunds i estructurals que modificaran l'organització de les nostres societats tal com les coneixem ara. Ens espera una revolució que canviarà les etapes clàssiques de la vida. La tradicional configuració dels infants que es formen, els adults que treballen i els ancians que gaudeixen d'un –merescut– oci ja no serà vàlida.

La formació i el treball formaran un binomi indestriable que ens acompanyarà tota la nostra vida, des del bressol fins al moment de la sepul-tura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema