L'adopció de mòbils intel·ligents s'ha duplicat en quatre anys fins a arribar a una penetració mitjana del 70% a 40 països el 2016, una xifra que ascendeix al 81% a Espanya, segons Google. La tecnològica ha presentat al Mobile World Congress (MWC) de Barcelona l'informe «Google Consumer Barometer: Internet en xifres», elaborat per la consultora Kantar a partir d'enquestes a 625.000 persones de 40 territoris en el període de temps que va des de l'any 2012 al 2016.
El 2012, l'informe esmentat va identificar que un de cada tres individus enquestats disposava d'un smartphone, una estadística que s'ha doblat en quatre anys. El creixement, sosté Google, s'ha registrat a tots els països que han format part de l'estudi. A Espanya, la taxa d'adopció és del 81%; a la Xina, del 79%, i als Estats Units, del 72%.
En termes generals, amb independència del dispositiu de connexió, el 94% dels individus menors de 25 anys accedeix a Internet, enfront del 80% de la mitjana general. L'empresa de Mountain View (Califòrnia) destaca que el mòbil ha deixat de ser un dispositiu secundari: el 32% dels usuaris enquestats accedeix més a Internet pel telèfon que a través de l'ordinador -a Espanya ascendeix fins al 75%-, mentre que el 33% hi accedeix amb la mateixa freqüència des de tots dos terminals.
En l'àmbit general, un de cada quatre usuaris es connecta a la xarxa amb tres dispositius -tauleta, ordinador i mòbil-, mentre que a Espanya ho fa el 33%.
En el terreny de la freqüència, sis de cada deu usuaris accedeix a Internet diverses vegades al dia des del mòbil, quan fa quatre anys eren quatre de cada deu.
L'informe ha estudiat també quines activitats solen realitzar-se amb els telèfons: el 40% veu vídeos, la meitat dels enquestats realitza recerques i escolta música, el 39% usa el terminal com a principal font d'accés a les notícies, i sis de cada deu l'utilitzen com a despertador i com a rellotge.
El 20% dels usuaris consultats busca informació a Internet setmanalment abans de fer una compra, i el 4% del total realitzen les transaccions en línia.
Però l'activitat més universal és la captura d'imatges: dos terços dels usuaris utilitzen el mòbil com a càmera principal.Sexe amb robots
El MWC també ha servit de plataforma a Kaspersky Labo perquè presenti el món distòpic que ha imaginat per d'aquí a tres dècades: implants cerebrals per augmentar la intel·ligència, sexe amb robots, escuts per evitar el hackeig del pensament, ciberatacs que posaran en risc la vida humana seran la norma. O no.
A través del web participatiu Earth.2050, futuròlegs, artistes i científics prediuen i representen en imatges com seran el món, la tecnologia i les ciberamenaces el 2030, 2040 i 2050. Kaspersky Lab sosté que no es tracta únicament d'un exercici creatiu, sinó d'un «mosaic variat d'idees i conceptes» amb el qual espera anticipar-se a futurs escenaris on els robots i intel·ligència artificial vagin per lliure.
El futuròleg Ian Pearson i l'analista de Kaspersky Lab Stefan Tanase han parlat del futur Homo Optimus, un ésser humà millorat -amb més intel·ligència i capacitat extrasensorial- gràcies a implants cerebrals i a una connexió orgànica a Internet, i asseguren que «el 2050 els ciberatacs posaran en perill directament la vida humana», va asseverar Tanase.
Els anunciants i les empreses voldran envair el nostre espai vital, exposat a causa d'aquesta connexió permanent, alguna cosa que també tractaran de fer els tipus dolents -que, pel que sembla, seguiran existint d'aquí a 30 anys.
Davant aquest panorama, serà necessari crear un escut «tallafocs» que protegeixi de la invasió de l'exterior, però que permeti així mateix a l'usuari controlar quina informació comparteix amb el món: «no voldràs que la gent ho sàpiga tot de tu», diu el futuròleg.
Impedir que uns altres desactivin la nostra consciència o que accedeixin al nostre pensament seran alguns dels reptes de la ciberseguretat si aquest món distòpic dibuixat per Kaspersky Lab es converteix en realitat.
Kaspersky Lab creu que hi haurà un estat d'identificació i vigilància constant als carrers, la qual cosa fomentarà que els humans preocupats per la seva privadesa portin màscares per convertir-se en ciutadans anònims i irrecognoscibles.
Hi haurà cotxes autònoms, metges robots, aprenentatge durant el somni, governs en els quals col·laborin humans i intel·ligències artificials. I, qui sap, potser puguem guardar el coneixement de la nostra ment quan el nostre cos mori.
En l'apartat del sexe, Kaspersky Lab imagina un futur en el qual les persones puguin tenir relacions sexuals a distància gràcies a la realitat virtual i a vestits equipats amb sensors o amb robots.
