La Catalunya Central disposa d'una oferta comercial de 5.488 comerços

A Manresa hi ha censats 1.184 establiments, segons un informe elaborat per la Generalitat

22.03.2017 | 14:58
El carrer Guimerà és un dels focus comercials més rellevants de la Catalunya central

Manresa compta amb una oferta comercial de 1.184 establiments i una densitat comercial de 15,84 est./1.000 habitants, i una ratio de 3.121 m2 de superfície de venda/1.000 hab. Així es desprèn del primer Cens d´Establiments Comercials de Catalunya, elaborat per la Direcció General de Comerç de la Generalitat, en col·laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya. Aquesta eina estadística, que s'ha presentat aquest dimecres en el marc de la Setmana del Comerç i que fins ara era inèdita, permet disposar d´informació actualitzada de l´activitat comercial arreu del territori, a partir de les xifres estadístiques relatives a les empreses comercials, als seus establiments i a les activitats que hi desenvolupen.

Segons el Cens, actualment a Catalunya hi ha 86.418 empreses comercials i 101.319 establiments, amb una densitat comercial mitjana de 13,47 establiments/1.000 hab. El Cens també revela que els municipis catalans (exclosos els de menys de 1.000 habitants) amb major densitat comercial són la Jonquera (80,78 est./1.000 hab.), Bossòst (50,76 est./1.000 hab.), Sort (/35,76 est./1.000 hab.), Camprodon (35,12 est./1.000 hab.) i Castell-Platja d´Aro (32,18 est./1.000 hab.).

Pel que fa a la Catalunya Central, el Cens indica que actualment l´oferta comercial l´integren 5.488 comerços, amb una densitat mitjana de 14 establiments/1.000 habitants., lleugerament per sobre de la mitjana catalana. Analitzat per comarques, el Bages és la comarca amb més comerços (2.398), tot i que la major densitat comercial es registra al Solsonès, amb 18,5 comerços per cada 1.000 habitants.

Així mateix, el Cens permet desglossar l´oferta comercial per sectors d´activitats: el 34% dels comerços catalans són de quotidià alimentari, seguit dels establiments dedicats a l´equipament de la persona (18,26%), i dels comerços d´equipament de llar (el 16,92% del total).

Analitzant el teixit comercial per origen de les empreses (en municipis de més de 50.000 habitants), els municipis amb major oferta de grans empreses són Castelldefels (8,7%), El Prat de Llobregat (7,4%), i Tarragona /7,1%). Per contra, les grans ciutats catalanes amb més oferta autòctona (d´empreses del mateix municipi) són Lleida (77,0%), Terrassa (75,3%), i Barcelona (74,9%). Així mateix, hi ha 152 municipis on el 100% de l´oferta correspon a empreses locals.

D´altra banda, el Cens retorna dades de la distribució de l´oferta comercial en relació amb els nuclis urbans amb una fiabilitat del 100%, ja que la totalitat els comerços catalans estan geolocalitzats. Així, de mitjana el 92% dels establiments comercials de Catalunya i el 78,9% de la seva superfície de venda es troba dins de l´anomenada Trama Urbana Consolidada (TUC). A la ciutat de Barcelona, aquest percentatge dins la TUC és encara major, localitzant el 99,4% dels comerços en nucli urbà.

Aquestes xifres, segons la direcció general de Comerç, reflecteixen que Catalunya està integrada principalment per ciutats compactes i cohesionades, amb oferta comercial majoritàriament ubicada dins els nuclis urbans, tret característic del model comercial català.

Segons ha explicat la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, "l´objectiu és tenir una bona eina per fer una radiografia de com està l´oferta comercial a Catalunya, des de dades globals com nombre d´establiments, tipologia de les empreses, les activitats, fins al detall propi de cada ciutat o poble o fins i tot per carrer".

Vilalta ha afegit que "el Cens té utilitat per a les administracions públiques. D´una banda, per a la Generalitat, per tenir retorn de les polítiques públiques, però també té molta utilitat per als ajuntaments i els seus plans estratègics, i per a les entitats i associacions que poden veure geolocalizats els seus establiments, com són i com evolucionen. Per tant, és una eina molt útil per als diferents agents del sector".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema