La recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la retroactivitat de les clàusules sòl permetrà que milers de ciutadans puguin recuperar els diners que durant anys van estar pagant de més al banc com a conseqüència d'aquesta polèmica pràctica, que impedia als hipotecats beneficiar-se de les baixades de tipus d'interès. Les diferents estimacions situen la devolució mitjana en una forquilla que va des dels 4.000 als 7.000 euros, depenent de la font consultada. En qualsevol cas una quantitat més que significativa que, com és lògic, també tindrà implicacions fiscals en la majoria dels casos, com ahir van explicar els responsables del Col·legi d'Economistes d'Alacant, que van aconsellar acudir a un professional perquè faci els comptes, davant qualsevol dubte.
En principi, com va assenyalar el president de la comissió Fiscal del Col·legi, Antonio Pérez, el Govern ha modificat la llei perquè ni els diners retornats ni els interessos compensatoris que també han d'abonar les entitats hagin de pagar nous impostos. «S'entén que no s'ha generat una nova renda, que és una renda ja declarada», va apuntar Pérez. El problema serà per tots aquells que es van aplicar la deducció per habitatge habitual, que hauran de reintegrar a l'Agència Tributària la part proporcional. I aquí és on poden començar els problemes, perquè la casuística és d'allò més variada.
Hisenda es portarà fins a un 15% d'allò que es recuperi
Sobre el paper, el tràmit serà bastant senzill. ja que la normativa tributària el que permet és deduir-se el 15% dels interessos i el capital amortitzat en una hipoteca al llarg de l'any, els qui recuperin els diners de la clàusula sòl el que hauran de fer és pagar el 15% d'allò que ingressin amb aquesta devolució a la declaració de la renda del proper exercici. És a dir, en la qual es presentarà a la primavera de 2018. Per exemple, qui recuperi 4.000 euros, haurà de pagar a Hisenda 600 euros. Les pròpies entitats ja hauran comunicat a l'Agència Tributària les quantitats retornades.
Només els exercicis no prescrits
La complicació ve perquè, en realitat, el contribuent només està obligat a retornar a Hisenda les quantitats dels exercicis no prescrits. Això és, de les últimes quatre declaracions de la renda, la qual cosa obligarà a calcular quina part dels diners reintegrats pel banc correspon a cada exercici, com va assenyalar el president del Col·legi, Francisco Menargues. Així, allò que es retorni per la clàusula el 2009 o 2010 -quan va començar a caure l'euríbor i els sòls van començar a tenir efectes- no hauria de suposar cap pagament a Hisenda
El límit de 9.040 euros
Si en el seu moment es va aconseguir el límit màxim de la deducció. La legislació assenyala que es pot desgravar un 15% de les quantitats pagades per la hipoteca, fins a un màxim de 9.040 euros. Si aquest any el capital i els interessos abonats al banc no van aconseguir aquesta xifra, el contribuent haurà de retornar a Hisenda el citat 15% perquè es va utilitzar, per així dir-ho, tota la deducció possible. Però si, per exemple, en el citat exercici es van amortitzar 16.000 euros i la devolució corresponent a aquest any és de 1.000, el contribuent no haurà de pagar res perquè, en descomptar les quantitats, seguirà per sobre d'aquest límit. També està el cas dels quals es troben en situació intermèdia. Per exemple, van pagar d'hipoteca 9.500 euros i els corresponen 1.000 de devolució per les clàusules sòl. En aquest cas només haurà de retornar el 15% dels 500 euros que li falten per aconseguir aquest límit.
Millor amortitzar capital
Per qui no necessiti els diners, pot resultar molt atractiu l'opció d'acceptar que el banc descompti les quantitats a retornar del capital pendent d'amortització del préstec. Una opció que algunes entitats ofereixen per evitar-se el desemborsament en efectiu. En aquest cas, com va apuntar Antonio Pérez, no caldria reintegrar cap quantitat a Hisenda, la qual cosa evita els càlculs anteriors. Això sí, posteriorment caldria anar amb compte de no tornar a desgravar-se el capital amortitzat a la propera declaració de la renda.
Habitatges de lloguer i locals comercials
A més dels qui es van aplicar la deducció per habitatge habitual, també hauran de fer comptes amb Hisenda els qui van comprar una casa per dedicar-la al lloguer i es van deduir la hipoteca com a despesa; o aquells que van adquirir un local comercial per al negoci i també es van desgravar el préstec. En aquest cas, aquests contribuents hauran de presentar declaracions complementàries dintre del termini i en la forma escaient -dependrà de quan rebin els diners- per regularitzar la seva situació amb Hisenda.
Les costes judicials sí tributen
Des del Col·legi d'Economistes van recomanar ahir acudir en primera instància al procediment extrajudicial arbitrat pel Govern per a la devolució de les clàusules sòl, en considerar que pot estalviar bastant temps als afectats, segons el sotssecretari d'aquest organisme, Antonio Rodríguez. No obstant això, també van aclarir que el tractament fiscal serà el mateix pels qui optin per acudir al jutjat. L'única diferència són les costes judicials, que sí tributaran com a renda nova i, per tant, hauran de pagar el seu corresponent IRPF.
No totes les clàusules són nul·les
Els experts també van recordar que no totes les clàusules sòl són abusives. Només aquelles que no van ser negociades individualment amb el client i que no són transparents. En aquest sentit, els economistes alerten que les empreses i els professionals amb coneixements financers tenen més complicat exigir la seva devolució.
