Aula d'Economia i Empresa

La voracitat recaptatòria

«L'escletxa fiscal d'Espanya del 40%, considerant la imposició directa i deixant l'IVA, és superior a la dels països rics de l'OCDE»

19.04.2017 | 12:52
La campanya de la renda ja ha començat.

Estem en plena campanya de renda i els contribuents hem de passar comptes amb Hisenda. El gran recaptador proclama que al 75% li sortirà la declaració a retornar. Són grans titulars que amaguen una realitat fiscal molt més negativa. D'entrada, recordem que Hisenda no fa el paper dels Reis Mags ni del Pare Noel. Hisenda recapta anticipadament i sense misericòrdia els impostos. Només quan la liquidació final de l'impost resulta inferior a les quantitats ja anticipades mitjançant les retencions mensuals del salari, Hisenda retorna la diferència. Convé recordar que el salari mitjà a Espanya és de 22.858 euros anuals. Si hi afegim el mínim del 29,9% que paga l'empresa en concepte de cotitzacions a la Seguretat Social, el salari brut total es converteix en 29.693 euros. El treballador també suporta la seva part de la Seguretat Social (6,35%) i la retenció de renda (15%). Al final, el sou net es redueix a només 17.978 euros.

Això és el 40% inferior al salari brut total. D'una paga mensual bruta de 2.121 euros passem a un import net de només 1.280 euros. Per tant, la càrrega fiscal directa dels treballadors espanyols, per impost de renda i Seguretat Social, és del 40%. Naturalment, tot és abans de consumir i pagar l'IVA. El 80% del sou net es destinarà a la compra de béns i serveis bàsics, que suportarà addicionalment el gravamen general d'IVA del 21%. L'escletxa fiscal d'Espanya del 40%, només considerant la imposició directa i deixant a part l'IVA, és superior a la mitjana dels països rics de l'OCDE. Dinamarca i Holanda, clarament més pròspers, només suporten el 36,5% i 37,5% respectivament. Per tant, el contribuent mitjà espanyol realitza un gran esforç fiscal i paga impostos molt elevats per rebre uns serveis públics clarament inferiors als dels nostres veïns nòrdics. Un pretès contracte social consistent a pagar com un ric per rebre serveis tercermundistes no és un contracte just. Hi estarem d'acord. Per molta propaganda que faci Hisenda, els ciutadans espanyols som ferotgement espoliats per la voracitat fiscal de l'Estat. El sou mitjà suporta una càrrega tributària superior a 13.500 euros anuals. No podríem disposar d'aquests diners, any rere any, i elegir nosaltres entre ofertes competitives subministrades per múltiples proveïdors?


Si sortim de l'entorn europeu, amb elevades càrregues tributàries generals, i ens comparem amb altres països desenvolupats, la situació d'Espanya empitjora més encara i esdevé un veritable infern fiscal. Concretament, la fiscalitat directa espa-nyola és el 50% superior a la de països com Irlanda i Austràlia, pràcticament el doble que la de Corea del Sud, Israel, Suïssa o Nova Zelanda, i més de cinc vegades superior a la de Xile. Dit d'una altra manera, si en lloc de fixar-nos en alguns països de la Unió Europea, com Itàlia i França, ens plantegéssim emular països com Nova Zelanda o el Regne Unit, el treballador mitjà espanyol pagaria cada any entre 2.300 i 5.700 euros menys. Amb estàndards xilens, 8.600 euros menys.


Amb aquestes xifres a la mà, que, com hem dit, haurien de completar-se amb la també agressiva tributació indirecta (IVA), sembla bastant clar que Espanya és, en termes comparatius, un dolorós viacrucis per als treballadors. Que alguns veïns europeus tinguin nivells impositius superiors (Itàlia amb el 47,8%, França amb el 48,1% i Bèlgica amb el 54%), no hauria de ser cap excusa per manifestar-se contra un sistema que ofereix poc a canvi de molt.


Hem de fixar-nos en els països rics amb impostos moderats: Nova Zelanda (37.500 dòlars de renda per càpita; 17,9% d'impostos directes), Japó (40.800 dòlars; 32,4%), Regne Unit (42.200 dòlars; 30,8%), Canadà (44.200 dòlars; 31,4%), Austràlia (47.200 dòlars; 28,6%), EUA (56.500 dòlars; 31,7%), Suïssa (63.000 dòlars; 21,8%) i Irlanda (70.800 dòlars; 27,1%). Podem elegir entre l'estancament amb impostos elevats o la prosperitat amb impostos moderats. Quin és preferible?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

El Govern limita a dos el màxim de mandats a les cambres de comerç

El Govern limita a dos el màxim de mandats a les cambres de comerç

La Cambra de Manresa celebra que s'hagi aprovat el decret que en desbloqueja la renovació

Ponsa viatja del passat a l'actualitat amb la seva nova col·lecció a la 080

Ponsa viatja del passat a l'actualitat amb la seva nova col·lecció a la 080

La dissenyadora manresana homenatja les treballadores del mar amb les seves peces

El tercer rail de Vila-seca a Castellbisbal duplicarà el trànsit ferroviari

El tercer carril Vila-seca- Castellbisbal –un tercer rail en l'actual línia...

Enllaços recomanats: Premis cinema