Un de cada cinc espanyols, el 22,3% de la població, es troba en risc de pobresa i viu amb menys de 8.209 euros l'any, una taxa que, tot i la millora dels indicadors econòmics, ha augmentat dues dècimes en un any.

La primavera passada, moment en què l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va elaborar, amb dades del 2015, l'Enquesta de condicions de vida (ECV), havia augmentat gairebé dos punts el nombre de llars que arribava a final de mes amb «molta dificultat» fins a afectar el 15,3% d'ells.

La resta de variables que componen l'enquesta no són gaire més encoratjadores malgrat haver millorat lleugerament respecte a l'any anterior. Així, el 38,1% de les llars no té capacitat per afrontar despeses imprevistes; el 39,5%, gairebé quatre de cada deu, no pot anar-se'n de vacances ni una setmana a l'any; i el 8,4% es retarda en els pagaments del seu habitatge (hipoteca, lloguer, gas, electricitat, comunitat...).

A Espanya, l'ingrés mitjà per persona és de 10.708 euros a l'any i per llar de 26.730. I és que mentre els ingressos nets mitjans per persona i llar han augmentat el 2,8% i el 2,4%, respectivament, en un any, la taxa de pobresa també ho ha fet, tot i que menys.

El «risc de pobresa», explica Estadística, mesura desigualtat, no pobresa absoluta, és a dir, quantes persones tenen menys ingressos que el conjunt de la població. De manera que el 2016 el llindar de risc de pobresa per a les llars d'una persona s'ha establert en 8.209 euros anuals, i en 17.238 per als compostos per dos adults i dos menors de 14 anys. I alerta Estadística sobre l'augment de set dècimes de la taxa de pobresa dels més grans de 65 anys, que ja afecta el 13%, així com sobre la dels menors de 16 anys, que amenaça el 28,9% i supera de 6,6 punts la del conjunt de la població.

Si s'imputa a cada llar un càlcul aproximat d'un pagament mensual de lloguer o hipoteca per cada membre, la taxa de pobresa es redueix al 19,8% (ja que a Espanya hi ha molts habitatges de propietat), al 6,3% per als més grans de 65 (majoritàriament propietaris del seu habitatge) i al 28,4% per als menors de 16 anys. Però el percentatge d'espanyols que viu en risc de pobresa s'eleva al 27,9% (0,7 punts menys que un any abans) si s'utilitza l'indicador Arope (sigles d'At Risk Of Poverty or social Exclusió) que és el que figura a l'estratègia Europa 2020 de la UE. Aquest indicador, a més del risc de pobresa, té en compte la baixa intensitat d'ocupació i la mancances materials greus, com no poder menjar carn, pollastre o peix cada dos dies, no poder tenir cotxe, calefacció o rentadora, o no disposar de 650 euros per a despeses imprevistes, entre altres factors.

En la seva estadística, l'INE ha dividit la població espanyola en cinc grups o quintils (cadascun conté al 20% dels ciutadans) en funció dels seus ingressos.

I d'aquest repartiment es desprèn que el 41,5% de la població amb educació superior està en el cinquè quintil (el de més ingressos), mentre que el 44,7% dels aturats pertany al primer quintil (el de menys ingressos).