Espanya també suspèn en coneixements financers a l´informe PISA. En situació molt pitjor que les matemàtiques, la llengua o les ciències queden les finances més elementals. Els nostres joves tenen problemes per comprendre conceptes econòmics bàsics i que influeixen en el seu dia a dia. Des del tipus d´interès i la borsa, a comparacions de preus i salaris, control dels seus estalvis o gestió d´un pressupost. Els adolescents espanyols estan molt per sota en totes aquestes matèries que els seus col·legues a Holanda, Bèlgica o el Canadà. Més que parlar de coneixements (molt) insuficients, s´hauria de parlar de coneixements inexistents, ja que no trobem a l´educació secundària obligatòria cap formació específica d´aquest tipus. També crida l´atenció que els adolescents espanyols són els que menys treballs informals realitzen. No estem parlant, naturalment, d´una jornada completa en una empresa, sinó de feines esporàdiques com a monitor, per exemple, a canvi d´una petita quantitat de diners. Aquests treballs informals, tan habituals a Holanda o el Canadà, permeten l´adquisició d´habilitats bàsiques com el compliment d´un horari, l´assumpció de responsabilitats o la satisfacció de gua-nyar uns primers dinerets amb l´esforç personal.

Malauradament, però, aquest patró de manca de contacte amb el mercat laboral es reprodueix a l´altre extrem de l´escala social. Un dels referents mediàtics de la nostra joventut, més enllà dels ídols esportius o cinematogràfics del moment, són els polítics. I la majoria dels parlamentaris que ens governen tenen escassa experiència laboral. Defensen els seus interessos corporatius i determinats privilegis funcionals, més que no pas els interessos dels que els han votat. I quan el col·lectiu polític d´un parlament és el menys acostumat al risc, quan són gent que no han hagut de competir mai en un entorn global i competitiu, que no viuen com la gent que els manté, ens trobem amb una societat desvalguda i sense armes per lluitar davant els grans desafiaments als quals ha de fer front. Quin parlament d´aquest tipus permetrà dictar lleis capaces d´estimular la competitivitat, d´assegurar una educació lliure que fomenti l´esperit crític i innovador, de defensar els interessos de les empreses i dels treballadors, així com la seva internacionalització en un entorn obert i sense privilegis? Potser amb l´excepció de l´actual Parlament de Catalunya, escassegen els membres de la societat civil entre els nostres representants i sobreabunden les persones de partit. Del partit polític es passa als parlaments, i dels parlaments als governs. Avui en dia el poder legislatiu no és res més que una extensió del poder executiu, el qual arriba a influir fins i tot en el poder judicial. Es tracta, per tant, d´una veritable partitocràcia. Els càrrecs dels governs (ministres, secretaris d´Estat, sotssecretaris€) estan reservats per a membres del partit i convindria que membres destacats de la societat contribuïssin a gestionar la cosa pública. ¿Per què un membre de la societat civil, molt més independent des del punt de vista econòmic que un polític, no pot ser capaç d´administrar bé un ministeri? ¿Per què un professional de reconegut prestigi i solvència contrastada no pot, durant un curt espai de temps, dedicar-se a dirigir la res publica?

Considerem les recents primàries a la secretaria general del PSOE. D´una banda, Patxi López ocupa càrrecs al partit socialista des que es va afiliar a les joventuts del partit, sent un adolescent de 16 anys. 41 dels 57 anys de la seva vida han estat vinculats a la política remunerada. Per altra banda, la derrotada Susana Díaz no ha tingut mai cap vincle amb el món laboral. Ambdós acumulen zero minuts d´experiència en el món professional aliè a la política. El flamant secretari general del PSOE i guanyador de les primàries, Pedro Sánchez Pérez-Castejón, no és gaire diferent de Susana Díaz Pacheco o Francisco Javier (Patxi) López Álvarez. Potser sí que Pedro Sánchez no és un home de partit tan acèrrim com la seva adversària, que respira l´alè de Felipe González o Alfonso Guerra, però continua sent un professional de la política que transita bàsicament per la moqueta dels despatxos. Aquesta partitocràcia, aplicable a tot l´espectre polític, és parcialment responsable de la corrupció sistèmica i de l´obtenció de beneficis particulars mitjançant abusos il·legítims del poder. Una primera actuació per solucionar aquest greu problema consistiria a desprofessionalitzar la política, deixant de convertir-la en una activitat vitalícia, tot promovent la (re)incorporació dels polítics en el mercat laboral.