El teatre Kursaal de Manresa s'ha omplert aquesta tarda en la commemoració del centenari de la presència de CaixaBank a Manresa. Representants de les administracions municipal i comarcal, responsables d'entitats cíviques i culturals de la capital del Bages, empresaris, personalitats, l'Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i centenars de clients han assistit a un acte que ha tingut com a eixos centrals la música i la trajectòria de l'obra social de la caixa reconvertida en banc. L'acte ha estat sobri, elegant, sense estridències, molt poc "econòmic"; un marc que ha servit per posar de relleu l'actiu que diferencia, avui, CaixaBank de la resta d'entitats financeres que operen a Manresa: l'obra social, a la qual el banc dedica 500 milions anuals mitjançant la Fundació Bancària La Caixa.

Durant la commemoració s'han projectat dos vídeos, una que repassava la trajectòria de l'entitat (fundada el 1904) i de la seva "adaptació als temps" quant a la relació amb les persones, i un segon que recordava la implantació de la Caixa de Pensions, avui CaixaBank, a la capital del Bages des de l'obertura, el 9 d'abril de 1917, de la seva primera oficina a la ciutat, la número 17 de la xarxa, primer ubicada al número 11 del carrer del Born, més tard a l'edifici projectat per Enric Sagnier al xamfrà Guimerà-Muralla Sant Domènec i, des de 1975, al seu actual emplaçament, als números 17-19 del passeig Pere III.

Durant el vídeo, han donat testimoni de la seva relació amb CaixaBank i dels beneficis de l'obra social de l'entitat el pare abat de Montserrat; l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent; Lucía Caram, de la Fundació Rosa Oriol; Miquel Riera (Creu Roja), Albert Alegret (Associació de Veïns de les Escodines), Manel Valls (Fundació Sociosanitària), Xavier Jovés (ADF), Valentí Martínez (FUB), Josep Vives (Fundació Foment del Bàsquet), Jordi Basomba (Manresana d'Equipaments Escènics), Jaume Pont (UBIC), Rosa Maria Salvador (Associació Contra el Càncer), Lluís Pagès (Fundació Cova Sant Ignasi), Jacint Santaeulàlia (Mosaic), Victòria Jané (Arans), Pep Garcia (Associació de Familiar amb Alzheimer), Toni Espinal (Ampans), Jaume Espinal (Caritas) i Pere Casals (Fundació Lacetània), a més d'usuaris i beneficiaris de la FUB, l'esplai de CaixaBank, Arans, Ampans i la Fundació Lacetània.

El manresà Jaume Masana, responsable de la territorial Catalunya que, des de l'edifici Impuls de la capital del Bages, dirigeix l'entitat a tota la Catalunya no metropolitana, ha insistit durant el seu parlament que la relació de la caixa amb la ciutat "no ha canviat", encara que sí ho hagi fet els procediments i la tecnologia que mediatitza la relació. No ha canviat, ha dit Masana, el nus de la qüestió: "la confiança i la professionalitat" que han dut l'entitat a "ser líder al territori".

Masana ha destacat el fet que Manresa és l'única ciutat de l'estat, tret de Barcelona, que té ja dues oficines del seu model d'establiment store, i, especialment, el "compromís social", justament allò que "ens fa molt diferents" de la resta d'entitats financeres, ha remarcat Masana. Això fa que l'entitat mantingui "vigents" aspectes de la seva vocació fundacional, com és "el retorn als que més ho necessiten de part dels beneficis", i ha insistit que "com més negoci, més obra social" en els diversos territoris.

La relació de l'entitat amb la ciutat és de "compromís, no de col·laboració", ha afegit Masana, que ha posat un exemple del que diferencia ambdós conceptes molt gràfic i llaminer just en aquesta hora abans de sopar: "en els ous amb beicon, la gallina col·labora, però el porc s'hi compromet", Que s'hi deixa la pell, en definitiva.

Li ha agafat el testimoni al faristol l'alcalde Junyent, que ha recordat la relació del cofundador de l'entitat, Francesc Moragas, amb la ciutat per les Bases de Manresa, i que ha posat de relleu el fet que CaixaBank tirés el 2014 Manresa per ubicar la seva territorial Catalunya. "Tenim una ubicació estratègica en la Catalunya no metropolitana", ha dit l'alcalde, que ha destacat el paper de Jaume Masana en aquesta aposta de l'entitat.

Com a convidada d'excepció ha intervingut Marta Casals, vídua de Pau Casals i vicepresidenta de la fundació, creada el 1972 a Puerto Rico), que du el nom del mestre. Casals ha recordat la llarga trajectòria artística i solidària de Pau Casals i ha recalcat que tant la seva fundació com l'antiga La Caixa i ara CaixaBank "són fidels als valors de Pau Casals", encarnats en "el compromís amb les persones", però també en la "defensa dels més pobres i més necessitats, però sempre amb dignitat". "L'economia", ha dit Casals, "ha d'estar al servei de les persones i la Caixa ho ha fet"

La vídua del mestre, casada als 21 anys amb un Pau Casals ja octogenari, ha recordat que en l'any de l'arribada de la Caixa de Pensions a Manresa, Casals ja era una personalitat reconeguda a tot el món, i no només per la seva vàlua artística.

L'acte ha anat intercalant peces musicals a càrrec de la pianista Yoko Suzuki i la violoncelista Mariona Camats (obres de Granados, Fauré i la mateixa Suzuki) i ha acabat amb un Cant dels ocells interpretat pel duet i l'Orfeó Manresà, amb la voluntat de posar el colofó a la tarda amb una clucada d'ull cultural a la capital del Bages.