El teatre Kursaal de Manresa es va omplir ahir a la tarda en la commemoració del centenari de la presència de CaixaBank a Manresa. Representants de les administracions municipal i comarcal, responsables d'entitats cíviques i culturals de la capital del Bages, empresaris, personalitats, l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i centenars de clients i extreballadors van assistir a un acte que va tenir com a eixos centrals la música i la trajectòria de l'obra social de la caixa reconvertida en banc. L'acte va ser sobri, elegant, sense estridències, molt poc financer; un marc que va servir per posar en relleu l'actiu que diferencia, a hores d'ara, CaixaBank de la resta d'entitats financeres: l'obra social, a la qual el banc destina 500 milions anuals mitjançant la Fundació Bancària La Caixa.

Durant la commemoració es van projectar dos vídeos. El primer repassava la trajectòria de l'entitat (fundada el 1904) i la seva «adaptació als temps» quant a la relació amb les persones i a la implicació social; el segon recordava la implantació de la Caixa de Pensions a la capital del Bages des de l'obertura, el 9 d'abril del 1917, de la seva primera oficina a la ciutat, la número 17 de la xarxa, primer ubicada al número 11 del carrer del Born, més tard a l'edifici d'Enric Sagnier al xamfrà Guimerà-Muralla Sant Domènec (on des dels anys 30 fins al tombant de segle l'entitat va concentrar l'obra cultural local) i, des del 1975, al seu actual emplaçament, als números 17-19 del passeig Pere III, avui reconvertida en una oficina del nou model store.

Durant el vídeo, van donar testimoni de la seva relació amb CaixaBank i dels beneficis ciutadans de l'obra social de l'entitat el pare abat de Montserrat; l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent; Lucía Caram, de la Fundació Rosa Oriol; Miquel Riera (Creu Roja), Albert Alegret (Associació de Veïns de les Escodines), Manel Valls (Fundació Sociosanitària), Xavier Jovés (ADF), Valentí Martínez (FUB), Josep Vives (Fundació Foment del Bàsquet), Jordi Basomba (Manresana d'Equipaments Escènics), Jaume Pont (UBIC), Rosa Maria Salvador (Associació Contra el Càncer), Lluís Pagès (Fundació Cova Sant Ignasi), Jacint Santaeulàlia (Mosaic), Victòria Jané (Arans), Pep Garcia (Associació de Familiar amb Alzheimer), Toni Espinal (Ampans), Jaume Espinal (Càritas) i Pere Casals (Fundació Lacetània), a més d'usuaris i beneficiaris de la FUB, l'esplai de CaixaBank, Arans, Ampans i la Fundació Lacetània.

El manresà Jaume Masana, responsable de la territorial Catalunya que, des de l'edifici Impuls de la capital del Bages, dirigeix l'acció de l'entitat a tota la Catalunya no metropolitana, va insistir durant el seu parlament que la relació de la caixa amb la ciutat «no ha canviat», encara que sí que ho hagin fet els procediments i la tecnologia que mediatitza la relació. Es manté idèntic, va dir Masana, el nus de la qüestió és «la confiança i la professionalitat» que han dut l'entitat a «ser líder al territori».

Masana va destacar el fet que Manresa és l'única ciutat de l'estat, tret de Barcelona, que té ja dues oficines del seu model d'establiment store, storei, especialment, el «compromís social», justament allò que «ens fa molt diferents» de la resta d'entitats financeres, va remarcar Masana.

La relació de l'entitat amb la ciutat és de «compromís, no de col·laboració», va afegir Masana, que va posar un exemple del que diferencia ambdós conceptes, molt gràfic i llaminer just en aquella hora del vespre, abans de sopar: «En els ous amb beicon, la gallina col·labora, però el porc s'hi compromet». Que s'hi deixa la pell, en definitiva.

Li va prendre el testimoni al faristol l'alcalde Junyent, que va recordar la relació del cofundador de l'entitat, Francesc Moragas, amb la ciutat per les Bases de Manresa, i que va posar en relleu el fet que CaixaBank triés Manresa el 2014 per ubicar la seva Territorial Catalunya. «Tenim una ubicació estratègica en la Catalunya no metropolitana», va dir l'alcalde, que va destacar el paper de Jaume Masana en aquesta aposta de l'entitat.

Com a convidada d'excepció va intervenir a l'acte del centenari Marta Casals, vídua de Pau Casals i vicepresidenta de la fundació, creada el 1972 a Puerto Rico, que du el nom del mestre. Casals va recordar la llarga trajectòria artística i solidària de Pau Casals i va recalcar que tant la seva fundació com l'antiga La Caixa i ara CaixaBank «són fidels als valors de Pau Casals», encarnats en «el compromís amb les persones», però també en la «defensa dels més pobres i més necessitats, però sempre amb dignitat». «L'economia», va dir Casals, «ha d'estar al servei de les persones i La Caixa ho ha fet». La vídua del mestre, casada als 21 anys amb un Pau Casals ja octogenari, i resident a Washington, va recordar que en l'any de l'arribada de la Caixa de Pensions a Manresa, Casals ja era una personalitat reconeguda a tot el món, i no només per la seva vàlua artística.

L'acte va anar intercalant peces musicals a càrrec de la pianista Yoko Suzuki i la violoncel·lista Mariona Camats (obres de Granados, Fauré i la mateixa Suzuki) i va acabar amb un Cant dels ocells interpretat pel duet i l'Orfeó Manresà, amb la voluntat de posar el colofó a la tarda amb una picada d'ull cultural a la capital del Bages.

La celebració només va tenir una absència notable, la del president de la Fundació Bancària La Caixa, el manresà Isidre Fainé, al qual problemes d'agenda van impedir participar en el vídeo d'agraïment. Amb tot, hi va ser present Joaquim Macià, director d'Institucions a Catalunya, i el també manresà David Griera, director comercial de la territorial Catalunya. L'acte va ser conduït per Beatriu Dorado, directora de l'Àrea de Negoci a Manresa.