BBVA i Regió7 han posat a debat aquest vespre el big data i la transformació digital al món de l'empresa, en una jornada que ha omplert la sala petita del teatre Kursaal de Manresa. Els diferents participants a la jornada han conclòs que el canvi en els processos de gestió i producció són ja aquí i convé actualitzar-se per adaptar-se al nou escenari digital. Una evolució que requereix del conjunt de les organitzacions per completar-la i de tenir molt ben traçada la ruta abans d'embrancar-s'hi.

La jornada ha comptat amb la presència del director territorial de BBVA Catalunya, Xavier Llinares, i el director regional de Banca d'Empresses i Corporacions de BBVA Catalunya, Joan Piera, que, respectivament, han obert i clos el debat. Josep Amorós, responsable de Commerce360 de BBVA Data&Analitics ha estat el ponent principal d'una jornada que ha tingut com a plat principal una taula rodona, moderada pel director de Regió7, Marc Marcé, en què han participat els empresaris locals Josep Maria Ribas (director general de Señor), Xavier Pladellorens (CEO de Deporvillage), Gerard Isanta (director general de B-Grup) i Albert Bartomeus (director financer d'ITM Pegasus ETT).

Llinares ha situat el debat des de l'inici: la digitalització, ha dit, comporta "una trasnformació global, tant social com cultural, que obre oportunitats empresarials i personals". Es tracta d'una revolució tecnològica que permet a les empreses millorar l'eficiència i que ofereix mútliples possibilitats, ha defensat Llinares, que ha posat com a exemple la pròpia adaptació del banc al nou marc, un canvi que permet aportar, ha explicat, facilitats en la gestió del dia a dia dels clients i que "afavoreix un millor servei i una millor experiència". L'objectiu, per al BBVA, és "diferenciar-se en el sector financer, on els competidors ja no són només la banca tradicional".

Josep Amoros ha iniciat la seva documentada i didàctica intervenció amb una cita d'Heràclit (passada pel tamís platònic): "l'única constant és el canvi". Una certesa amb dos mil cinc-cents anys d'història que Amorós considera clau per enfocar la transformació global actual. Segons el ponent, l'ésser humà està experimentant un canvi en la manera de percebre el món, que ha passat d'allò linial i local a allò exponencial i global. Les distàncies ja no són mesurables en experiència directa humana com tampoc ho és la capacitat d'acumular coneixement. La tecnologia ha fet possible el miracle, traduït, va dir Amorós, en exemples en el fet que avui un smartphone de gamma mitja té més potència de càlcul que el maquinari que va enviar l'home a la Lluna.

Segons ha exposat Amorós, les etapes d'internet es poden classificar en tres dècades: de 1995 al 2005; del 2005 al 2015; i del 2015 en endavant. En la primera, eren les empreses i les institucions les que generaven continguts; en la segona, van ser les persones; en l'actual, ja són les coses mitjaçant l'ús de sensors. "Els productes esdevenen serveis", ha apuntat Amorós. La no adaptació a aquesta rigurosa evolució tecnològica ha provocat, ha assegurat el ponent, que el 52% de les empreses de l'índex nord-americà S&P 500 hagin desaparegut en tan sols 15 anys. En aquesta línia, Amorós ha citat la desigual evolució del valor borsari de dues empreses creades el mateix any i en el mateix sector, com són Blockbuster i Netflix, la primera de les quals no ha estat capaç d'adaptar el seu model al nou paradigma tecnològic. El mateix, ha dit, està passat avui amb Ford i Tesla. "La transformació digital implica la transformació de la gestió", ha conclòs Amorós.

El ponent ha afirmat que, en aquest context, "les dades són el nou petroli" que, a diferència de l'or negre, "no és un be escàs, sinó que no para de créixer".Per això el coneixement, l'organització, la gestió i l'aprofitament de les dades digitals (com fan Amazon o la policia de Los Angeles, per posar, ha dit Amorós, dos exemples extrems) són imprescindibles per explotar del subsòl tecnològic aquest nou petroli inacabable. Amb tot, ha apuntat, cal seguir una premisa bàsica: no són les dades les que donen la resposta, sinó que són la resposta a preguntes concretes que faci l'usuari (en aquest cas, les empreses o les grans corporacions).

En la taula rodona, els quatre empresaris han explicat la seva experiència amb el nou entorn digital. De les quatre empreses presents a la jornada, només una, Deporvillage, és nativa digital; la resta, s'h i ha hagut de reubicar.

Albert Bartomeus ha estat clar: "les regles del joc han canvait i cal adaptar-s'hi". Bartomeus ha explicat que les empreses del grup IM2 (ITM, IEFE i MB Prevent) gestionen "un gran potencial de dades que permet situar el client al centre" de la seva acció. Segons Bartomeus, el grup ha après a gestionar les dades "adaptades a cada client", fet que ha requerit la "implicació de la tota l'organització". Les dades, ha dit Bartomeus, afavoreixen gestionar el negoci de manera més intel·ligent". L'empresari ha apuntat que "el big data de no va de tamany, sinó d'oportunitat de negoci pe ra tohom, però que cal definir la ruta".

Gerard Isanta ha explicat que, en el seu cas, el primer que va fer B-Grup va ser crear un deaprtament d'informàtica propi per afrontar la revolució, justament en un sector (el de la distribució de begudes i menjar adreçada a l'hosteleria i la restauració) encara "molt analògic". Fet que ha permès "desenvolupar a mida" les necessitats digitals del negoci. Amb tot, segons Isanta, B-Grup ha fet històricament de la innovació una manera d'avançar-se a la competència. Així ha estat des dels anys 70 fins a la introducció de les xarxes socials o la venda online com a eina de promoció i contacte amb el client. "Ens calen eines potents de predicció", ha dit Isanta per justificar la seva entrada al continent del big data.

En el cas de Josep Maria Ribas, la transformació digital ha començat pels processos productius dels vestits a mida. "Els continuem fent d'un amb un, però amb una estandarització del procés", ha dit Ribas, que ha explicat que això ha requerit dissenyar software a mida. Segons Ribas, és crucial fer els passos digitals "amb seguretat", tot i que l'evolució ja no té marxa enrera: "és un canvi constant", ha conclòs.

L'exemple de Deporvillage ha estat el més diferencial, pel seu naixement ja com a eina comercial digital. "Les dades ens serveixen per vendre i per aprendre", ha dit Xavier Pladellorens, i alhora "personalizar" el missatge als seus clients, que bàsicament es divideix entre runners i ciclistes, amb interessos diferenciats i específics. També la gestió del negoci s'ha modificat, amb la introducció de l'estudi de les dades digitals, que permeten explorar els perfils necessaris si Deporvillage volgués llançar una marca pròpia. Amb tot, Pladellorens ha apuntat que "falta temps i intel"ligència" per treure profit de totes les dades a l'abast.

Preguntats pel moderador sobre l'error que, segons la seva experiència, cal evitar en l'adaptació al nou marc tecnològic, Bartomeus ha dit que és "no parar-se a analitzar i no definir el camí a fer". Per a Ribas, l'error és "no provar-ho", mentre que per a Pladellorens, consisteix en "no tenir un departament propi" per recórrer el procés. Isanta ha insistit que les empreses no han de pensar que "cal tenir la necessitat abans de fer la migració", ni que aquest és un debat només pertinent per a les grans empreses.

Respecte de la necessària, a parer de tots els ponents, implicació del conjunt de l'organització en el procés, els ponents han coincidit a enumerar com a elements imprescindibles la conscienciació, la formació, les ganes de liderar el canvi i de disposar de natius digitals a l'empresa.

En el tancament de la jornada, Joan Piera ha resumit les idees força del debat i ha conclòs que cal aprendre dels errors, però alhora és necessari abocar-se en el nou paradigma, per "no arribar-hi tard".