Una jornada sobre 'big data' a Manresa alerta que el canvi és aquí i cal adaptar-s'hi

La jornada va tenir la presència del director territorial de BBVA Catalunya, Xavier Llinares, i el director regional de Banca d'Empreses i Corporacions de BBVA Catalunya, Joan Piera, que, respectivament, van obrir i tancar el debat. Josep Amorós, responsable de Commerce360 de BBVA Data&Analitics va ser el ponent convidat d'una jornada que va tenir com a plat principal una taula rodona, moderada pel director de Regió7, Marc Marcè, en què van participar els empresaris locals Josep Maria Ribas (director general de Señor), Xavier Pladellorens (CEO de Deporvillage), Gerard Isanta (director general de B-Grup) i Albert Bartomeus (director financer d'ITM).

Transformació global

Llinares va situar el debat des de l'inici: la digitalització, ha dit, comporta «una transformació global, tant social com cultural, que obre oportunitats empresarials i personals». Es tracta d'una revolució tecnològica que permet a les empreses millorar l'eficiència i que ofereix múltiples possibilitats, va defensar Llinares, que va posar com a exemple la pròpia mateixa adaptació del banc al nou marc. L'objectiu, per al BBVA, és «diferenciar-se en el sector financer, on els competidors ja no són només la banca tradicional».

Josep Amorós va iniciar la seva documentada i didàctica intervenció amb una cita d'Heràclit (passada pel tamís platònic): «L'única constant és el canvi». Una certesa amb dos mil cinc-cents anys d'història que Amorós considera clau per enfocar la transformació global actual. Segons el ponent, l'ésser humà està experimentant un canvi en la manera de percebre el món, que ha passat d'allò lineal i local a allò exponencial i global. Les distàncies ja no són mesurables en experiència directa humana com tampoc ho és la capacitat d'acumular coneixement. La tecnologia ha fet possible el miracle; així, va apuntar Josep Amorós, avui un smartphone de gamma mitjana té més potència de càlcul que el maquinari que va enviar l'home a la Lluna.

Les etapes d'Internet

Segons va exposar Amorós, les etapes d'Internet es poden classificar en tres dècades: del 1995 al 2005; del 2005 al 2015; i del 2015 en endavant. En la primera, eren les empreses i les institucions les que generaven continguts; en la segona, van ser les persones; en l'actual, ja són les coses mitjançant l'ús de sensors. La no-adaptació a aquesta rigorosa evolució tecnològica ha provocat, ha assegurat el ponent, que el 52% de les empreses de l'índex nord-americà S&P 500 hagin desaparegut en tan sols 15 anys. En aquesta línia, Amorós va citar la desigual evolució del valor borsari de dues empreses creades el mateix any i en el mateix sector, com són Blockbuster i Netflix, la primera de les quals no ha estat capaç d'adaptar el seu model al nou paradigma tecnològic. «La transformació digital implica la transformació de la gestió», ha conclòs Amorós.

El ponent va afirmar que, en aquest context, «les dades són el nou petroli» que, a diferència de l'or negre, «no és un bé escàs, sinó que no para de créixer». Per això el coneixement, l'organització, la gestió i l'aprofitament de les dades digitals (com fan Amazon o la policia de Los Angeles, per posar, ha dit Amorós, dos exemples extrems) són imprescindibles per explotar del subsòl tecnològic aquest nou petroli inacabable. Amb tot, va apuntar, cal seguir una premissa bàsica: no són les dades les que donen la resposta, sinó que aquestes són la resposta a preguntes concretes de l'usuari.

Experiències empresarials

En la taula rodona, els quatre empresaris van explicar la seva experiència amb el nou entorn digital. De les quatre empreses presents a la jornada, només una, Deporvillage, és nativa digital; la resta s'hi ha hagut de reubicar.

Albert Bartomeus va ser clar: «Les regles del joc han canviat i cal adaptar-s'hi». Bartomeus va explicar que les empreses del grup IM2 (ITM, IEFE i MB Prevent) gestionen «un gran potencial de dades que permet situar el client al centre» de la seva acció. Segons Bartomeus, el grup ha après a gestionar les dades «adaptades a cada client», fet que ha requerit la «implicació de la tota l'organització». Les dades, va dir Bartomeus, afavoreixen gestionar el negoci «de manera més intel·ligent». L'empresari va apuntar que «el big data , però que cal definir la ruta».

Gerard Isanta va explicar que, en el seu cas, el primer que va fer B-Grup va ser crear un departament d'informàtica propi per afrontar la revolució, justament en un sector (el de la distribució de begudes i menjar adreçada a l'hostaleria i la restauració) encara «molt analògic». Fet que ha permès «desenvolupar a mida» les necessitats digitals del negoci. Amb tot, segons Isanta, B-Grup ha fet de la innovació una forma d'avançar-se a la competència. «Ens calen eines potents de predicció», va dir Isanta per justificar la seva entrada al big data.

En el cas de Josep Maria Ribas, la transformació digital ha començat pels processos productius dels vestits a mida. «Els continuem fent d'un amb un, però amb una estandardització del procés», va dir Ribas, que va explicar que això ha requerit dissenyar software a mida. Segons Ribas, és crucial fer els passos digitals «amb seguretat», tot i que l'evolució ja no té marxa enrere: «és un canvi constant», va concloure.

L'exemple de Deporvillage va ser el més diferencial, pel seu naixement ja com a eina comercial digital. «Les dades ens serveixen per vendre i per aprendre», va dir Xavier Pladellorens, i alhora «personalizar» el missatge als seus clients. També la gestió del negoci s'ha modificat, amb la introducció de l'estudi de les dades digitals, que permeten explorar els perfils si Deporvillage volgués llançar una marca pròpia. Amb tot, Pladellorens va apuntar que «falta temps i intel·ligència» per treure profit de totes les dades a l'abast.

Els errors a evitar

Preguntats pel moderador, Marc Marcè, sobre l'error que, segons la seva experiència, cal evitar en l'adaptació al nou marc tecnològic, Albert Bartomeus va dir que és «no parar-se a analitzar i no definir el camí a fer». Per a Josep Maria Ribas, l'error és «no provar-ho», mentre que per a Xavier Pladellorens consisteix a «no tenir un departament propi» per recórrer el procés. Gerard Isanta va insistir que les empreses no han de pensar que «cal tenir la necessitat abans de fer la migració», ni que aquest és un debat només pertinent per a les grans empreses.

Respecte de la necessària, a parer de tots els ponents, implicació del conjunt de l'organització en el procés, els ponents van coincidir a enumerar com a elements imprescindibles la conscienciació, la formació, les ganes de liderar el canvi i de disposar de natius digitals a l'empresa.

En el tancament de la jornada, Joan Piera va resumir les idees força del debat i va concloure que cal aprendre dels errors, però alhora és necessari abocar-se en el nou paradigma, per «no arribar-hi tard».