El president de la Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals, ha valorat positivament l'aprovació del decret llei que permetrà fer desbloquejar la reelecció al capdavant de les cambres catalanes, paralitzada des del 2014. Segons Casals, "era necessari" que el Govern de la Generalitat fes aquest pas, ja que "si no era impossible posar en marxa un procés electoral que ja va molt endarrerit". De fet, Casals ha apuntat que "aquesta legislatura havia de ser de quatre anys i ja en portem set i, probablement, acabarà sent de vuit".
"Per higiene democràtica si una legislatura és de quatre anys és bo que sigui de quatre anys", ha dit. D'altra banda, Casals ha celebrat que el Govern català hagi reconsiderat la primera proposta que va fer sobre la creació de la Cambra General de Catalunya i creu que el projecte que finalment es presentarà "anirà més alineat" amb les cambres territorials.
La qüestió de limitar els mandats de tres a dos i de restringir a 60 el nombre de membres del ple "no és cap novetat", segons ha apuntat el president de la Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals. En aquest sentit, ha explicat que la llei de cambres de comerç, indústria, serveis i navegació que es va aprovar el 2014 al Congrés "ja ho preveia". Pel que fa a la futura creació de la Cambra General de Catalunya, Casals ha valorat positivament els canvis que ha fet el Govern en la proposta de governança d'aquest ens, tot i que ha admès que encara no han vist el text final.
El president de la Cambra de Comerç de Manresa ha explicat que les cambres catalanes mai s'han oposat a la creació d'aquest ens sinó "al seu model de governança". Segons Casals, en un principi el Govern va plantejar un ens "independent i que sortia com un bolet i que podia ser contradictori amb les idees bàsiques de les cambres territorials". Casals, però, ha celebrat que després d'un llarg debat entre les cambres i l'administració catalana "s'ha arribat a una proposta de governança que facilitarà que tot vagi més alineat".
En concret, Govern català ha aprovat aquest dimarts una adaptació de la Llei de Cambres per regular els processos electorals en aquestes corporacions que preveu, entre d'altres canvis, reduir de tres a dos els mandats dels presidents dels ens camerals, llevat de casos excepcionals.
Aquesta modificació, introduïda mitjançant decret llei, és l'avantsala de l'avantprojecte de Llei de Cambres Oficials de Comerç, indústria, Serveis i Navegació de Catalunya, que l'executiu català preveu aprovar d'aquí a "poques setmanes".
El nou decret introdueix canvis en el règim electoral de les cambres en tres aspectes: la composició del ple d'aquests organismes, el mètode per elaborar els censos electorals i la limitació de mandats dels presidents.
Segons la Generalitat, l'aprovació d'aquesta normativa permetrà a les cambres implementar les adaptacions necessàries en els seus censos per poder afrontar el procés electoral definit pel Govern, que s'inicia el pròxim 1 d'octubre.
Així, el nou règim electoral que defineix el decret llei estableix que els plens de les cambres puguin tenir entre 10 i 60 membres designats a través de tres vies.
Un mínim de dos terços del total seran escollits mitjançant sufragi universal d'entre representants de diferents sectors econòmics, mentre que un altre 10 % correspon a propostes, per part de les organitzacions empresarials més representatives, de persones de reconegut prestigi en la vida econòmica de l'àmbit de la cambra.
La resta de vocals seran representants d'aquelles empreses que adoptin un compromís d'aportació econòmica a la cambra.
El nou decret, finalment, introdueix una limitació més gran dels mandats per als presidents de les cambres, que passen de tres a dos.
El decret, això no obstant, inclou una disposició transitòria que desvincula d'aquest límit a aquelles persones que hagin exercit el càrrec durant dos mandats consecutius en el moment de l'entrada en vigor de la normativa.
En aquests casos excepcionals, les persones afectades poden ser reelegides per un últim mandat consecutiu.
La futura Llei de les Cambres Oficials de Comerç de Catalunya introdueix la figura de la Cambra General de Catalunya (CGC), que substituirà a l'actual Consell General de Cambres de Comerç.
El Govern preveu aprovar aviat l'avantprojecte d'aquesta llei. Una vegada entri en vigor, s'activaria el procés per constituir els òrgans de govern de la Cambra General de Catalunya, d'acord amb els resultats de les eleccions que se celebrin en les diferents cambres a partir d'octubre.
