El Gremi de Constructors d'Obres de Manresa i Comarques, d'abast a tota la Catalunya Central, ha signat un conveni amb la Gestora de Runes del Bages per afavorir entre el seu centenar d'agremiats el tractament i la valorització dels residus de la construcció. En l'actualitat, el sector genera al territori unes 80.000 tones de residus anuals, molt lluny de les 350.000 del boom de la construcció. D'aquestes 80.000, la Gestora de Runes del Bages en recicla la meitat, una quantitat superior a la mitjana de la resta de l'estat, però que encara és inferior al prop del 80% que fixa la normativa europea.

El gremi manresà alerta de la conducta de no agremiats; «l'economia submergida amb què és difícil de competir»; els «pirates», en definitiva, com els va qualificar ahir el president de l'entitat, Josep Alias. Empreses o autònoms que llancen la runa en abocadors descontrolats, en contenidors o rieres. I també de la despreocupació de les empreses que no tenen en compte les pràctiques sense control de les subcontractades. «Això és justament el que volem evitar», diu Alias, que aposta per les virtuts de l'economia circular, que permet recuperar els residus reconvertits en recursos altra vegada utilitzables. «L'acord beneficiarà el medi ambient», afirmava ahir Jordi Fargas, representant tècnic de Gestora de Runes del Bages. I també aportarà beneficis, ja que la segregació a la mateixa obra dels materials de rebuig (formigó, asfalt i totxana, entre d'altres) per al seu posterior reciclatge (en graves o sorres) suposa un estalvi del 50% en el tractament dels materials, diu Fargas.

L'acord entre l'entitat i l'empresa permetrà que els agremiats obtinguin descomptes en els serveis de la gestora, del 5%, i a més se'ls facilitarà formació i assessorament sobre bones pràctiques ambientals i sobre el tractament cor-recte dels residus.

Alias insistiex que les empreses agremiades estan subjectes a pràctiques controlades en la gestió de les runes, fet que col·labora a «un creixement sostenible, intel·ligent i integrador» i que «millora els resultats econòmics», afegeix Fargas.

Després dels anys del boom immobiliari, el sector ha viscut immers en una crisi profunda de la qual tot just comença a recuperar-se. «La caiguda ha estat del 90%», es lamenta Alias, que insisteix que a la Catalunya Central « es construeix molt poc, per no dir gairebé gens». La nova construcció i el gruix de l'obra pública es concentren a la zona metropolitana, mentre que al territori central són les inversions empresarials i les dels petits ajuntaments les que aporten una mica de vida al sector. En els millors moments del negoci, el nombre d'agremiats era de 320; avui és de 97. Aquesta xifra, però, suposa només entre el 30% i el 40% de negocis dedicats al sector, segons apunta Alias. En el que s'ha guanyat, si de cas, ha estat que la petita obra pública que s'encarrega ara al territori «la fan empreses locals». Un consol mínim per a un sector al qual «li costarà remuntar. Aquí vam ser dels últims a notar la crisi i serem dels últims a sortir-ne», diu Alias.