La despesa alimentària dels catalans va arribar als 15.100 milions d'euros l'any 2016, una xifra semblant als 15.146 milions registrats el 2008, segons l'Observatori Bon Preu i Esclat del Consum Alimentari a Catalunya. El consum alimentari per capita el 2016 va ser de 2.058 euros, que s'apropa molt als 2.072 euros per capita del 2008.

L'estudi, elaborat amb dades de l'Enquesta de Pressupostos Familiars del 2016, apunta que el consum alimentari representa a Catalunya el 16,7% del consum total de les llars, i sobre el total del PIB significa el 6,7%. La despesa en alimentació és el segon bloc de despesa més rellevant entre el consum familiar després de l'habitatge, l'aigua, la llum, el gas i altres combustibles. Per demarcacions, Girona va ser on més va créixer la despesa en alimentació el 2016, el 5% més que el 2015; a Barcelona, va créixer el 4,3%; a Tarragona, el 3,6%; i, a Lleida, l'1,8%.

Els productes que guanyen més pes entre el 2008 i el 2016 són les hortalisses, el peix i el cafè, mentre que van disminuir el seu pes en la despesa total en productes alimentaris la carn, el pa, la llet o els sucs. Una de les conclusions més destacades de l'estudi és que entre els anys 2008 i 2016 s'ha registrat una caiguda del 22,3% de la despesa alimentària de les llars més joves, mentre que la dels més grans va créixer el 36,9%, fet que suggereix transferències de despesa en productes alimentaris que les persones de més edat han efectuat als fills o néts. De fet, durant els anys de crisi, la caiguda de la despesa de les llars més joves, on la persona de referència té entre 16 i 44 anys, va ser del 23,2%, mentre que les llars amb persones de 65 anys i més van augmentar la seva despesa en aliments i begudes no alcohòliques el 17,4%.

El catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver, un dels autors de l'informe, va explicar ahir que aquest creixement de la despesa a les llars on la persona de referència té més de 65 anys s'explica per l'ajuda que han donat als seus fills i néts, i que molts d'ells han pogut suportar les crisis per una significativa «transferència generacional».

Aquest increment de la despesa entre els més grans també s'explica, segons Oliver per «l'estabilitat de les pensions en un context de crisi», ja que, segons va explicar, les pensions dels últims 10 anys són més alcistes, mentre que els salaris han baixat. Amb la crisi, entre el 2008 i el 2013, ha augmentat el 17,1% la despesa alimentària de les llars unipersonals, mentre que en els de 4 i més membres ha caigut el 19,1%, la qual cosa reflecteix el creixement de les llars de més petita dimensió i la disminució de les més grans, i està relacionat amb l'estructura demogràfica i amb els canvis socials.

El director financer del grup Bon Preu, Pere Anglada, va destacar els profunds canvis que ha registrat la societat durant una crisi que fa anys que no vèiem per la seva «complexitat i la seva profunditat», i va destacar els canvis soferts per la restauració, els establiments de la qual «tornen a estar plens», i el creixement registrat pels productes precuinats.