El PIB de l'eurozona i de la Unió Europea (UE) va mantenir el seu creixement sense grans variacions en el segon trimestre del 2017, en registrar un augment del 0,6% respecte als tres primers mesos de l'any, quan l'alça de l'indicador en les dues àrees va ser del 0,5%.

D'aquesta manera, l'oficina d'estadística comunitària, Eurostat, va confirmar ahir el càlcul preliminar publicat l'1 d'agost passat. La portaveu de la Comissió Europea (CE), Annika Breidthardt, va afirmar en el seu perfil de la xarxa social Twitter que les xifres anunciades aquest dimecres són «l'indicador positiu més recent del fort impuls del creixement».

«El segon trimestre del 2017 és el dissetè trimestre d'expansió del PIB, el tercer trimestre consecutiu de creixement del PIB igual o superior al 0,5% a l'eurozona», va afegir. Entre les grans economies de l'eurozona, Espanya va ser la que va anotar una pujada més forta en el seu PIB durant el segon trimestre, com ja havia passat entre gener i març.

L'increment de l'indicador va ser del 0,9% enfront dels tres mesos anteriors, tres dècimes per sobre de la mitjana de la zona de l'euro i del conjunt del club comunitari, encara que només una dècima superior a la dada nacional en el primer trimestre.

Mentrestant, la locomotora alemanya va experimentar un lleuger retrocés en el creixement del seu PIB, en passar del 0,7% en els primers tres mesos del 2017 al 0,6% entre abril i juny.

Tant França (0,5%) com Itàlia (0,4%) van mantenir les mateixes pujades del PIB que ja havien registrat des de l'octubre de l'any passat. Entre els països de l'euro, només Holanda (1,5%) i Letònia (1,3%) van superar el creixement de l'economia espanyola, mentre que Àustria i Xipre (0,9%) van anotar xifres de creixement idèntiques a la d'Espanya .

En el conjunt del club comunitari, la República Txeca (2,3%), Suècia (1,7%), Romania (1,6%), Holanda (1,5%), Letònia (1,3%) i Polònia (1,1%) van experimentar creixements de l'economia superiors als d'Espanya, i Àustria, Xipre, Bulgària i Hongria van augmentar el seu PIB en un 0,9%.

Pel que es refereix a la situació del Regne Unit , en plena negociació de les condicions sobre la seva futura sortida de la Unió Europea, va aconseguir un creixement del 0,3%, una dècima més que en el primer trimestre.

D'un any a un altre, l'economia espanyola va experimentar una pujada del 3,1% entre abril i juny, després del 3% dels primers tres mesos de l'any.

Per tant, el país també va superar la mitjana interanual de l'eurozona (2,2%) i del conjunt del club comunitari (2,3%).

No obstant això, Romania (5,7%), Letònia (4,8%), la República Txeca (4,5%), Polònia (4,4%), Lituània i Suècia (3,9%), Holanda (3 , 8%), Bulgària i Hongria (3,6%) i Xipre (3,5%) van superar les dades de creixement espanyoles. Malgrat el tímid augment trimestral de les economies dels vint-i-vuit i dels països de l'euro, ambdues van créixer al mateix ritme que els Estats Units, la que és considerada primera potència mundial, la pujada del PIB entre l'abril i el juny també va ser del 0,6%, després d'incrementar-se en el 0,3% durant els primers tres mesos de l'any 2017.

En termes interanuals, l'economia del país nord-americà va créixer el 2,1% en el segon trimestre de l'any, menys que l'economia europea.

Pel que fa al conjunt total de l'any, la Comissió Europea (CE) va pronosticar, al maig, un augment del 1,9% en el producte interior brut (PIB) de la UE, mentre que per a l'eurozona seria un increment del 1,7%.

Llavors, Brussel·les va fer referència als dubtes que generen les negociacions sobre el Brexit o les polítiques econòmiques i comercials dels Estats Units, a les tensions geopolítiques «en sentit ampli», a l'ajust econòmic de la Xina i als aspectes derivats de la crisi financera , com la «fragilitat de certs elements del sector bancari».