Els beneficiaris de rendes mínimes d'inserció -prestacions de les comunitats autònomes per a persones sense ingressos i en risc d'exclusió social- van augmentar el 28% l'exercici 2015, fins a 789.672 perceptors, mentre que la despesa mitjana anual per beneficiari va créixer l'1,48%, fins a 1.514,2 euros. A Catalunya, el 2015 hi havia 75.100 beneficiaris pels 68.600 de l'any anterior.
Són dades recollides pel Consell Econòmic i Social (CES) en la seva última memòria anual, en la qual posa de manifest la necessitat de més coordinació entre les administracions per reforçar unes ajudes que no constitueixen un veritable sistema de protecció social, sinó una xarxa de prestacions que varien d'una regió a una altra.
El País Basc és la comunitat que més despesa va dedicar a l'abonament de la renda mínima d'inserció (RMI), amb 3.236 euros per cada beneficiari el 2015 pels 514 euros de Castella-la Manxa, mentre que la despesa total en el conjunt de l'Estat espanyol va ser de 1.359 milions, el 16,5% més que un any abans. A Catalunya, la despesa per cada beneficiari de la renda d'inserció va ser de 2.322,6 euros el 2015, mentre que un any abans va ser lleugerament superior, de 2.363,1 euros.
A escala estatal, en canvi, la quantia mínima mitjana per titular i mes va créixer el 2015 fins als 435,80 euros, gairebé el 4% més, després de dos anys de descens que van trencar amb la dinàmica creixent registrada des del 2002, mentre que la quantia màxima mitjana per unitat familiar i mes també va créixer, l'1%, fins a 671,54 euros.
La quantitat de la renda també canvia per regions, des dels 648,60 euros per titular i mes de Navarra fins als 300 euros de Ceuta i Múrcia.
La memòria del CES explica que els anys de crisi han deixat «profundes seqüeles», tot i que l'economia i l'ocupació han aconseguit una millora, i destaca que, atès que les polítiques socials estan descentralitzades, és important «unir esforços» per enfortir la cohesió social «en el trajecte de la recuperació».
