El jutjat mercantil número 2 de Bilbao va admetre a tràmit la demanda col·lectiva interposada per l'entitat Asuifin, Associació d'Usuaris Financers, contra el banc BBVA per la comercialització d'hipoteques referenciades a l'índex IRPH.

La reclamació, que va disposar de l'assessorament jurídic de Col·lectiu Ronda, s'interposa en representació de més de 200 afectats i inclou, a més de les hipoteques de BBVA, les comercialitzades per les antigues Caixa Catalunya, Caixa Manlleu, Caixa Ter-rassa, Caixa Sabadell, Caixa Tarragona, Banca Catalana i Caixa Manresa (desapareguda el 2010), entitats totes elles absorbides per BBVA.

Aquesta és la segona demanda d'aquest tipus presentada a l'Estat espanyol després de la interposada per la mateixa Asufin el 6 de febrer en representació de més de 250 clients de CaixaBank.

Segons informa el Col·lectiu Ronda, Catalunya i Euskadi són els territoris que acumulen més afectats per la comercialització d'hipoteques referenciades a l'índex IRPH. L'entitat afirma que entre mig milió i un milió d'hipoteques subscrites a Espanya utilitzen aquest índex, «que de forma reiterada i cada vegada més habitual ha estat considerat abusiu i, per tant, nul per jutjats d'instància de tot l'Estat i diferents audiències provincials».

Els advocats del col·lectiu indiquen que la contractació d'aquest tipus de préstecs hipotecaris va ser fruit, «en la pràctica totalitat dels casos», dels consells i les recomanacions d'entitats com BBVA, «una de les més actives» en la comercialització d'aquesta mena de productes. Tant BBVA com altres entitats bancàries «van presentar» l'IRPH com un índex «més estable i menys subjecte a possibles fluctuacions» que l'euríbor. Lluny d'això, el col·lectiu subratlla que l'any 2013 l'IRPH era 3,3 punts superior a l'euríbor; el 2014, 2,6 punts més elevat; i el 2016, amb l'euríbor situat en valors negatius, 1,96 punts més amunt.

La demanda, a més, recull el fet que l'any 2013 les autoritats europees van obligar el govern espanyol a derogar els antics IRPH-Caixes i IRPH-Bancs perquè van considerar que es tractava d'índexs susceptibles de manipulació per part de les mateixes entitats i que es van comercialitzar «amb evident falta de transparència».

Com a resultat d'aquest requeriment, l'únic dels IRPH que es va mantenir vigent va ser l'anomenat IRPH-Entitats, que «es va imposar de forma unilateral i sense negociació prèvia» a la immensa majoria d'hipoteques referenciades fins aquell moment a alguns dels altres IRPH derogats per imposició de la Unió Europea.

D'aquesta manera, s'indica des del Col·lectiu Ronda, les entitats contravenien «amb l'aquiescència de l'administració» un principi «essencial» del dret que prohibeix explícitament modificar substancialment qualsevol element rellevant d'un contracte privat com és una hipoteca sense que hi hagi un acord entre les parts.