El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va anunciar ahir que el Consell de Govern prendrà el proper octubre les decisions sobre la retirada dels estímuls monetaris malgrat l'apreciació de l'euro, encara que va deixar moltes portes obertes.

El BCE va mantenir ahir la seva taxa d'interès rectora en el mínim històric del 0% i encara es va mostrar disposat a augmentar més les compres mensuals de deute públic i privat a la zona de l'euro, que són ara de 60.000 milions d'euros, si la situació empitjora. L'entitat monetària va adquirir fins a final de desembre bons per aquesta quantitat mensualment.

Draghi va dir en la roda de premsa després de la reunió del Consell de Govern que «la recent volatilitat en els tipus de canvi és una font d'incertesa per aconseguir l'objectiu d'estabilitat de preus a mitjà termini», el que defineix com una inflació una mica per sota del 2%. L'euro va pujar ahir i va superar els 1,20 dòlars després que Draghi fes aquestes declaracions, fins a arribar a cotitzar a 1,2060 dòlars.

El recent increment de l'euro -que equival a un enduriment de les condicions financeres- és un argument perquè el banc central s'aferri a la seva política monetària acomodatícia durant un quants temps, segons el director Global de Renda Fixa d'Allianz Global Investors, Franck Dixmier.

Draghi va reconèixer que «les condicions financeres s'han endurit, però encara donen suport al creixement econòmic».

El BCE va revisar ahir a l'alça tres dècimes les previsions de creixement per a aquest any, fins al 2,2%, i una mica a la baixa les d'inflació per al proper any i el 2019, en aquest últim cas «reflectint principalment la recent apreciació del tipus de canvi de l'euro», que abarateix les importacions del petroli.

Gairebé totes les decisions sobre la reducció dels estímuls monetaris «es prendran a l'octubre», va dir Draghi, sense donar molts més detalls, i només va especificar que llavors decidiran «sobre la durada i la mida» del programa d'expansió quantitativa i que discutiran diferents escenaris. «En la reunió d'avui, el BCE ho ha deixat tot obert pel que fa a la reducció de les seves compres de bons. Ha promès una decisió en la reunió d'octubre», va comentar l'economista en cap del Commerzbank, Jörg Krämer.

Preveu que el BCE reduirà les compres de forma gradual però, si l'euro s'aprecia més, el procés de retirada dels estímuls monetaris podria alentir-se.

El president del BCE va dir que el Consell de Govern no va discutir la seqüència de com es produirà la retirada dels estímuls monetaris i la pujada dels tipus d'interès. De moment, el Banc Central Europeu seguirà cobrant als bancs el 0,40% per l'excés de les seves reserves.

S'ha especulat els últims mesos si el BCE començaria a pujar la taxa als dipòsits bancaris, que està en territori negatiu, abans de concloure les compres de deute públic i privat de la zona de l'euro. Amb les compres de deute públic i privat de la zona de l'euro, el BCE vol que els tipus d'interès a llarg termini es mantinguin baixos, de manera que no sembla que tingui intenció d'apujar les taxes abans de deixar de comprar deute.

També va afirmar que no veuen riscos sistèmics de bombolles, només potser en el mercat immobiliari residencial, on els preus han pujat en algunes ciutats en alguns països de la zona de l'euro.

El conseller delegat de Deutsche Bank, John Cryan, es va queixar dimecres i va dir que «ha d'acabar l'època del diner barat tot i la fortalesa de l'euro», i que observen que «hi ha bombolles en algunes parts del mercat de capital». «No veiem l'altre component que acompanya les bombolles, que és l'increment de l'endeutament», com va passar en altres països, va dir el president del BCE.