Els països de la UE mostren cautela sobre una ampliació ràpida de l'eurozona

Els ministres insisteixen que qualsevol Estat que vulgui unir-s'hi ha de complir els criteris de convergència

15.09.2017 | 23:19
Bruno Le Maire, Jeroen Dijsselbloem i Euclid Tsakalotos, ahir

Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (UE) van expressar ahir les seves reserves sobre la possibilitat d'ampliar ràpid l'eurozona, i van advertir que els països que s'uneixin a la moneda única han de fer-ho per voluntat pròpia i complint les condicions establertes.

Els titulars econòmics dels Vint, reunits ahir a Tallinn, es van mostrar cautelosos pel que fa a la idea llançada aquesta setmana pel president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, durant el seu discurs de l'Estat de la Unió, en el qual va advocar perquè de cara al 2019 tots els països se sumin a l'euro.

Ara, només 19 dels 28 països comparteixen la moneda única i, encara que segons els tractats europeus tots els membres, excepte el Regne Unit i Dinamarca, han d'adoptar-la, uns no en tenen ganes i d'altres no estan preparats per complir amb els requisits exigits, com reconeix la Comissió.

El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va dir que no és massa aviat per ampliar l'eurozona, i va precisar que aquest «seria un procés gradual». «Dependria molt dels desenvolupaments en els futurs països de l'eurozona i de la seva voluntat d'esdevenir-ne membres. És un procés gradual, no podem forçar una velocitat més gran, però continuarà, i crec que és un bon procés», va comentar el també ministre neerlandès de Finances en funcions. El seu homòleg francès, Bruno Le Maire, va incidir que «una ampliació és possible», però va destacar que, perquè sigui un «èxit», primer s'ha de reforçar la mateixa eurozona.

Els ministres van insistir, a més, que qualsevol Estat que vulgui unir-s'hi ha de complir els criteris de convergència exigits, que la Comissió no preveu modificar, i respectar les regles. El titular de Finances alemany, Wolfgang Schauble, va advertir que saltar-se aquestes condicions «podria posar en risc l'estabilitat de la unió monetària» i va recalcar que el cas de Grècia va revelar que «problemàtic» és per a l'eurozona i per al país afectat entrar-hi sense complir. El comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, va aclarir en roda de premsa que la voluntat de l'Executiu comunitari no és «obligar» els països a adoptar l'euro, sinó donar suport als que vulguin unir-s'hi, i ajudar-los a emprendre les reformes necessàries.

El debat sobre l'ampliació de l'àrea de l'euro s'emmarca dins de la discussió més extensa sobre el futur de la Unió Monetària i Econòmica, tema que va centrar la reunió informal d'ahir, però que no es plasmarà en propostes concretes fins al 6 de desembre, data en què la Comissió presentarà un paquet de mesures per reforçar-la d'aquí al 2025. L'Executiu hi abordarà propostes que ja són sobre la taula, com la creació d'un instrument d'estabilització fiscal per afrontar la crisi a l'eurozona o la possible transformació del Mecanisme Europeu d'Estabilitat en un Fons Monetari Europeu. Així mateix, n'abordarà d'altres de noves, com establir una línia específica dins el pressupost de la UE per a l'eurozona, o crear la figura d'un ministre d'Economia i Finances per a tota la Unió.

Aquesta última idea va tenir una acollida més aviat freda entre els països. «Ministre és un títol però no em diu gaire sobre la substància, ni quines responsabilitats ni quins instruments tindria», va dir Dijsselbloem.

Espanya, per la seva banda, veu amb bons ulls la proposta d'aquest ministre - que seria vicepresident de la CE i president de l'Eurogrup-, però creu que la prioritat ha de ser crear un instrument d'estabilitat fiscal per a l'eurozona, que permeti absorbir l'impacte de futures crisis en els països més afectats. «Hem manifestat la necessitat d'un instrument d'actuació des del punt de vista pressupostari comú de la Unió», va dir el ministre Luis de Guindos, una opinió recolzada pel vicepresident del BCE, Vítor Constâncio.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

El president de Retailcat, Joan Carles Calbet
El comerç català es prepara per un «Black Friday» consolidat

El comerç català es prepara per un «Black Friday» consolidat

Retailcat demana que el sector del comerç es posi d'acord en la durada del període de descomptes

Brussel·les alerta Espanya sobre l'elevat deute i atur

Brussel·les alerta Espanya sobre l'elevat deute i atur

La CE recorda que el ritme de reducció de l'endeutament «s'ha alentit»

Catalunya celebrarà l'any que ve 458 fires, 80 de les quals al territori central

Catalunya acollirà l'any que ve un total de 458 fires, segons va anunciar ahir a les Borges...

El Tribut de Petit Celler a Barcelona arranca amb una «bona resposta»

El Tribut de Petit Celler a Barcelona arranca amb una «bona resposta»

La Wine Experience de la vinateria manresana ofereix més de 2.000 referències de grans vins

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema