Més de 200 banquers al banc dels acusats

17.10.2017 | 23:35

Des que va començar la crisi judicial de la banca i les caixes espanyoles, el 2010, més de 200 directius i consellers d'entitats han acabat al banc dels acusats. D'aquests, prop d'un centenar han estat condemnats. Molt pocs, però, han acabat a la presó. El mes de gener passat, l'Audiència Nacional ordenava l'ingrés penitenciari per als cinc directius de Novacaixagalicia que van ser condemnats el ???? a dos anys de presó pel cobrament d'indemnitzacions milionàries que es van concedir a si mateixos abans d'abandonar l'entitat i que van arribar als ?? milions d'euros. Era la primera vegada que s'ordenava presó per a banquers condemnats per la gestió de les caixes d'estalvi.

Amb tot, el primer judici contra el saqueig de les caixes d'estalvis es va enllestir el magi del 2014 amb la condemna a dos anys de presó per a Ricard Pagès, exdirector de Caixa Penedès, i d'un any per a cada un dels tres principals membres de la seva cúpula per un delicte continuat d'administració deslleial. Cap dels quatre, però, van ingressar a la presó perquè van tornar els 28,6 milions d'euros que es van embutxacar en concepte de jubilació després d'abandonar l'entitat.

L'expresident de Bancaixa i de la Generalitat Valenciana José Luis Olivas va ser condemnat a un any i mig de presó per falsificar una factura per un assessorament mai fet a Vicente Cotino, nebot de l'expresident de les Corts valencianes. La jutge va rebaixar la pena per dilacions indegudes i no va entrar a la presó, tot i que té altres causes pendents.

L'Audiència va condemnar el gener del 2016 a dos anys de presó l'expresident de Caja Castilla-La Mancha Juan Pedro Hernández Moltó i l'exdirector Ildefons Ortega, per un delicte societari de falsedat comptable. També van ser inhabilitats a ocupar càrrec públic i absolts del delicte d'administració fraudulenta. Tampoc no van entrar a la presó.

Qui sí que va trepitjar-la va ser el desaparegut Miguel Blesa, que va entrar dues vegades a Soto del Real després que el jutge Elpidio José Sánchez –que després va haver d'abandonar el seu lloc per aquest cas– considerés que hi havia indicis de delicte en la compra del City National Bank de Florida realitzada per la caixa que llavors dirigia. No hi ha arribat a haver acusació per aquest cas, tot i que Blesa es va asseure al banc dels acusats per les targetes black.

La primavera passada es donava a conèixer la sentència de l'Audiència Nacional contra 65 acusats per fer ús de les targetes black de Caja Madrid i Bankia. Els van caure condemnes d'entre tres mesos i sis anys de presó per haver-se gastat uns 12 milions d'euros amb les targetes. Les penes més elevades van ser per als expresidents Miguel Blesa i Rodrigo Rato (sis i quatre anys i mig de presó). L'exvicepresident José Antonio Moral Santí va ser condemnat a quatre anys i Ildefonso Sánchez Barcoj, a dos anys i sis mesos. Encara s'estan estudiant els recursos. El juliol, Blesa va ser trobat mort amb un tret al pit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema