L'Audiència Nacional ha condemnat quatre integrants de l'excúpula de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) a fins a quatre anys de presó per «distorsionar» els estats comptables entre el 2010 i la seva intervenció el 2011, i així «vulnerar» la imatge de l'entitat en moments de greu crisi.

La secció quarta de la sala penal imposa la màxima pena, quatre anys, a l'exdirector general de Planificació i Control Teófilo Sogorb, com a autor tant d'un delicte continuat de falsedat comptable com de falsedat en la informació als inversors perquè va ser el responsable de remetre a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CMNV) els resultats intermedis de la caixa. En la sentència, de 310 folis i coneguda ahir, la sala el responsabilitza de ser qui va comunicar un benefici «inveraç» de 39,8 milions el primer trimestre del 2011 amb el propòsit d'«aconseguir captar inversors confiats en la solvència aparent» d'una CAM «atractiva en un moment en què estava travessant una gran crisi».

Després de Sogorb, al qual diversos acusats van assenyalar durant el judici com a gestor de les operacions amb què la caixa suposadament va inflar els balanços, se situen els exdirectors generals Roberto López Abad i María Dolores Amorós, tots dos condemnats a tres anys de presó per falsedat comptable. Segons expliquen els magistrats, tots van practicar conductes «tendents a distorsionar els comptes», intentant «amagar o, almenys, maquillar» la greu crisi de la CAM, que el 22 de juliol del 2011 va haver de ser intervinguda pel Banc d'Espanya víctima d'un «forat patrimonial» generat per la inversió en el totxo. En aquest sentit, apunten a l'exdirector general d'Inversions i Risc Francisco José Martínez, a qui imposen dos anys, nou mesos i un dia de presó. Els jutges responsabilitzen Martínez i els altres tres condemnats d'unes irregularitats que van permetre llançar beneficis el març del 2011 en lloc dels 1.163 milions de pèrdues i una ràtio de morositat del 19%, evidenciats tres mesos després després de la reexpressió comptable per part del Fons de Reestructuració Bancària (FROB), i a aquests fets van contribuir les operacions de titulittzació portades a terme al llarg del 2010 i que van tenir «gran incidència» en els comptes del període, dins d'un «pla concertat» amb la finalitat d'oferir una imatge irreal «de cara a obtenir avantatges econòmics i polítics en el procés d'integració de Banco Base», que finalment mai va arribar a tenir lloc.

La sala aparta d'aquest relat l'ex-director de Gestió de Liquiditat Juan Luis Sabater i l'expresident Modesto Crespo, que en el seu interrogatori el maig passat va dir no tenir coneixements comptables i va limitar el seu paper al d'un simple representant que visitava « outlets de sabates amb les senyores d'altres directius».