El sector de la construcció és un dels sectors econòmics, juntament amb l'agricultura, indústria, serveis i els impostos, que configura el nostre producte interior brut (PIB).
Segons dades del 2016 del Institut d'Estadística de Catalunya, el sector de la construcció va representar el 4,3% del PIB, uns 9.653 milions d'euros. És conegut per tothom que ha tingut èpoques millors, com en arribar fins al 10% del PIB al 2005, però també hem patit o estat testimonis de la seva davallada. Des del 2013 els indicadors reflecteixen un creixement sostingut i les perspectives en aquest sentit fan ser optimistes. Com sempre, cal estar atents a totes les millores que s'esdevenen, però ara més que mai cal estar preparats i a punt per afrontar els nous reptes i projectes.
Malgrat l’evolució tecnològica, i el fet d'haver passat 3 revolucions industrials (ara ja som a la quarta, la digital), la metodologia de treball del sector de la construcció continua sent la mateixa: disseny de l’obra, licitació, execució i finalment el lliurament a un explotador perquè s’ocupi de la gestió i manteniment. Durant tot aquest procés lineal i seqüencial, els diferents actors implicats no interaccionen entre ells, per exemple, l'explotador rares vegades intervé en la fase de disseny, per no parlar de l'usuari. Aquest escenari és diametralment oposat al que trobem en el món industrial, on el client/persona passa a ser el centre d'allò que fabriquem i de com ho fabriquem.
Per altra banda, a diferència de la indústria, els conceptes d'innovació, millora contínua, treball col·laboratiu, retorn social, etc, no han estat trets distintius del sector. És cert que, des de les grans construccions aixecades a l'antic Egipte fins als nostres dies, els fabricants han fet esforços importants per desenvolupar nous i millors materials, així com eines que ens permeten construir millor, però el procés constructiu continua sent el mateix; massa sovint les incidències es resolen a peu d'obra gràcies a la capacitat professional de tots els agents que hi intervenen, però, conscients tots plegats, de la reducció de productivitat i ineficiència que això representa. Fent el paral·lelisme en l'àmbit industrial, no es concep el llançament a la cadena de fabricació de cap producte sense abans haver resolt totes i cadascuna de les incidències, per tal d'aconseguir la màxima productivitat i eficiència possible; i s’involucra en el camí els clients, proveïdors, personal i el nostre entorn.
Així doncs, com no podia ser d'altra manera, en els últims anys s’han desenvolupat eines de millora que ens han portat fins a la metodologia BIM (Building Information Modelling) que utilitza un model virtual o maqueta numèrica del nostre edifici, infraestructura o instal·lació, per tal de poder anticipar-se als conflictes sorgits durant la seva execució, així com preveure el resultat i comportament al llarg dels anys. La metodologia BIM no es tracta només d'una representació en 3D de l’edifici, sinó d'un model de l’obra que integra totes les seves dades gràfiques, tècniques, econòmiques i temporals. Permet que els diferents agents implicats hi treballin alhora, i es garanteix l’actualització automàtica i la continuïtat en tot el procés i es pot "construir abans de construir", és a dir, fer simulacions de les diferents fases del cicle de vida de l'edifici per preveure el seu comportament i detectar possibles disfuncions per tal d’adoptar, ja en la fase de disseny, les mesures correctores adequades. Quelcom habitual en el processos de disseny i fabricació industrial.
La utilització d'aquesta nova metodologia permet definir, acotar, preveure i millorar la qualitat de l'obra, el termini d'execució, la inversió a realitzar, la despesa de manteniment i poder entregar a l'explotador, no només la informació "as-built" sinó també tots els paràmetres de comportament de l'edifici al llarg de la seva vida útil.
En la fase d’execució, la metodologia BIM facilita la fabricació al taller dels components per portar-los a l'obra per muntar, i així reduir els temps i incidències durant la construcció.
Per a desenvolupar tot aquest procés d'industrialització de la construcció, es requereix, tal com defineix la metodologia BIM, el treball en xarxa de tots els agents (promotors, arquitectes, enginyers/es, constructors, fabricants, muntadors/es i usuaris/es), i l'enginyeria industrial té la capacitat i oportunitat d’aportar a aquest nou entorn de treball tots els coneixements, eines i experiències del món industrial.
